dilluns, 14 d’abril del 2014

140414


On és? Als carrers i a les places de tot l'Estat; als sindicats, a les AMPES, a les vivendes ocupades, a les mobilitzacions de tots els colors... És a la societat civil més dinàmica, aquella tossuda i que no es resigna mai... Està en els escraches, en els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge i en contra dels desnonaments. Està també en una gran part de la societat civil del meu país, que ha decidit començar a caminar pel seu compte, més que farta d'un model excloent, uniformitzador i carca.

No està en un Estat amb olor de tancat i sagristia de corona imposada per un dictador... No està en una democràcia castrada i vigilada en el seu origen; transitiva en comptes de constituent. No està en una llibertat transitada, en comptes de recuperada, que té les ales petites i no pot volar molt lluny. No està en les velles estructures de la segona restauració. És a dins nostre: diversa, plural, potent, confusa i poc cohesionada encara, però que s'expandeix i creix des de la pura necessitat.

Per la caprichosa combinació dels números i per allò que representa, 140414 és una molt bonica xifra, i alguna cosa més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Distopía (una historia de Soledad y Tristán)

Años sesenta del siglo XXI, en un lúgubre apartamento de apenas treinta metros cuadrados: el cuerpo sin vida de Soledad fue encontrado y, en...