Vagar per l'espai sense rumb, com un espectre... No ser part de la UE per tota l'eternitat (igual això, més que una amenaça, és un alleujament...). Calamitats, plagues... i, del dolent, el pitjor... Són, per la boca del Ministre Margallo, els grans "arguments" de la diplomàcia estatal contra la voluntat col·lectiva de ser preguntats. Quan la llei és una mordassa per a la ciutadania, en comptes d'un instrument a les seves mans, i quan els "arguments" són aquestes ocurrències, realment donen ganes de córrer i no mirar enrere. És molt possible que no sapiguem que serem de grans, però el veritable risc és que ens passi allò de "madurar tant" que al final ens pansim i, sens dubte, saber el que no volem ser també és un pas.
Margallo: "El paral·lelisme entre Catalunya i Crimea és absolut"
ResponEliminaAquesta es l´última perla, i això que aquest senyor és la part il·lustrada del PP... Ja veig els tancs russos per la Diagonal!