El orden de los factores no altera el producto. Bloc reflexiu, trekkie, marxista i somniatruites...
dissabte, 19 de gener del 2013
PPerros del hortelano...
Primer plat: a la suspensió de l'euro per recepta que s'aplicava fins avui, cal sumar els recursos del Govern central contra les taxes judicials que va aprovar el Govern a Catalunya i contra la mesura per aplicar un gravamen als dipòsits de les entitats financeres . S'obliga a suspendre aquestes taxes i no es flexibilitza el sostre de dèficit: un torpede a les finances catalanes i l'excusa perfecta per a noves retallades. Crec que, mediàticament, s'ha parlat massa de l'euro per recepta i poc de la taxa sobre els dipòsits bancaris, d'un color més progressista i amb molt més pes quant al seu volum.
Segon plat del menú, en aquest cas compartit per tot l'Estat: ahir mateix, es despenja Hisenda comunicant que s'acaba l'exempció de l'IVA als serveis de menjador, subministrament de menjar i vigilància de nens amb monitors impartits externament, que ara hauran de tributar al 10%, en el cas dels serveis d'assistència social a nens menors de sis anys i al 21%, si es tracta dels serveis de monitors custodiant nens majors de 6 anys, tant en els esbarjos com en horaris de menjars. Pitjors serveis per als nostres fills i filles, si no és que t'ho pots pagar. Les agressions i les retallades, dia a dia, segueixen, mentre que el ganivet ja fa temps que està tocant os social.
Cada dia es digereix pitjor l'aplicació, sistemàtica i tossuda, de polítiques i receptes no votades ni ratificades per les urnes en un absolut frau democràtic, regat i condimentat per un enorme mar de corrupció, del qual el cas Bárcenas és l'últim exponent... Donen ganes de vomitar i no parar. Rajoy i els seus sequaços són els pitjors perros del hortelano: ni mengen ni deixen menjar i, dia a dia, es desviuen per no deixar-nos viure i fer la nostra vida una mica més inviable i invivible. Es fa complicat trobar motius per no sortir a corre-cuita d'aquest Estat, i tractar d'aconseguir un altre estat amb majúscules i minúscules (es a dir, en l'àmbit personal i el polític) més viable i, sobre tot, més vivible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Distopía (una historia de Soledad y Tristán)
Años sesenta del siglo XXI, en un lúgubre apartamento de apenas treinta metros cuadrados: el cuerpo sin vida de Soledad fue encontrado y, en...
-
Contiene SPOILERS. Si no has acabado SNW mejor deja de leer. Escribo la reseña mientras escucho en Spotify la BSO del episodio anterior, &qu...
-
En la línea de verdad (no la otra) el sintético Picard, aburrido de su vida en la Academia de la Flota Estelar, decide viajar a través de un...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada