dissabte, 19 de gener del 2013

PPerros del hortelano...


Primer plat: a la suspensió de l'euro per recepta que s'aplicava fins avui, cal sumar els recursos del Govern central contra les taxes judicials que va aprovar el Govern a Catalunya i contra la mesura per aplicar un gravamen als dipòsits de les entitats financeres . S'obliga a suspendre aquestes taxes i no es flexibilitza el sostre de dèficit: un torpede a les finances catalanes i l'excusa perfecta per a noves retallades. Crec que, mediàticament, s'ha parlat massa de l'euro per recepta i poc de la taxa sobre els dipòsits bancaris, d'un color més progressista i amb molt més pes quant al seu volum.

Segon plat del menú, en aquest cas compartit per tot l'Estat: ahir mateix, es despenja Hisenda comunicant que s'acaba l'exempció de l'IVA als serveis de menjador, subministrament de menjar i vigilància de nens amb monitors impartits externament, que ara hauran de tributar al 10%, en el cas dels serveis d'assistència social a nens menors de sis anys i al 21%, si es tracta dels serveis de monitors custodiant nens majors de 6 anys, tant en els esbarjos com en horaris de menjars. Pitjors serveis per als nostres fills i filles, si no és que t'ho pots pagar. Les agressions i les retallades, dia a dia, segueixen, mentre que el ganivet ja fa temps que està tocant os social.


Cada dia es digereix pitjor l'aplicació, sistemàtica i tossuda, de polítiques i receptes no votades ni ratificades per les urnes en un absolut frau democràtic, regat i condimentat per un enorme mar de corrupció, del qual el cas Bárcenas és l'últim exponent... Donen ganes de vomitar i no parar. Rajoy i els seus sequaços són els pitjors perros del hortelano: ni mengen ni deixen menjar i, dia a dia, es desviuen per no deixar-nos viure i fer la nostra vida una mica més inviable i invivible. Es fa complicat trobar motius per no sortir a corre-cuita d'aquest Estat, i tractar d'aconseguir un altre estat amb 
majúscules i minúscules (es a dir, en l'àmbit personal i el polític) més viable i, sobre tot, més vivible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Distopía (una historia de Soledad y Tristán)

Años sesenta del siglo XXI, en un lúgubre apartamento de apenas treinta metros cuadrados: el cuerpo sin vida de Soledad fue encontrado y, en...