dissabte, 13 de gener del 2024

Propuesta de argumento para la nueva película de Star Trek sobre la formación de la Flota Estelar "en la línea Kelvin"


En la línea de verdad (no la otra) el sintético Picard, aburrido de su vida en la Academia de la Flota Estelar, decide viajar a través de un flujo de taquiones al pasado. Su objetivo es conocer a sus referencias, el joven James T. Kirk y el capitán Archer...

 


Picard llega a la Academia en el momento en que Kirk está siendo expulsado por mal comportamiento. Los dos se hacen amigos rápidamente y comienzan a beber juntos. En un ataque de locura, deciden robar un transbordador experimental que les transporta al siglo XXII.

En el siglo XXII, Picard y Kirk conocen al capitán Archer, el primer comandante de la USS Enterprise. Archer les invita a bordo de su nave y los tres se convierten en compañeros de aventuras. Una noche, organizan una timba de póker en la que participan varios miembros de la tripulación.

En la timba aparece Q, se une y, gracias a su poder, gana todas las manos. Como castigo, les explica el peligro que representa la línea Kelvin y los tres capitanes quedan traumatizados. Q se transporta junto con Picard, Kirk y Archer a la época de Nero cuando era adolescente.

Q, Picard, Kirk y Archer advierten a Nero de que, si intenta viajar en el tiempo, lo convertirán en polvo espacial. Nero, asustado, decide convertirse en Testigo de Jehová. Sin embargo, su conversión no es sincera y, al cabo de un tiempo, se marcha a Talos VI, donde forma su propia secta...

La línea Kelvin desaparece y el universo vuelve a la normalidad. Picard, Kirk y Archer regresan a sus propias épocas, donde continúan con sus vidas... 

PD: Así todas/os somos más felices. Larga vida y prosperidad...

diumenge, 7 de gener del 2024

Menos mal que nos queda Portugal

Homenaje a Siniestro Total y José Saramago




España y Portugal: dos euros, dos monedas, dos estados, dos visiones y la misma península…

En 2024, España y Portugal emitirán tres nuevas monedas conmemorativas de dos euros. Las dos monedas españolas celebrarán cosas como el doscientos aniversario de la Policía Nacional o la catedral, el Alcázar y el Archivo de Indias de Sevilla, mientras que la divisa portuguesa conmemorará la Revolución de los Claveles en su quincuagésimo aniversario.

Las tres monedas tienen el mismo valor y comparten el mismo diseño común en el anverso. Sin embargo, un análisis más profundo revela que estas monedas también representan dos visiones muy diferentes de la Historia y la identidad de los dos estados.

Por un lado, una de las monedas españolas celebra a una institución del estado, la Policía Nacional. Esta institución fue fundada en 1824, durante el reinado  de  Fernando  VII  el  Felón,  y  ha  estado  presente -para bien y para mal- en la Historia de España desde entonces. La pieza muestra el escudo de la policía y la leyenda “Policía Nacional 1824-2024”. La otra moneda recuerda símbolos como la catedral, el Real Alcázar y el Archivo de Indias de Sevilla. Tan majestuosos como asociados al genocidio cultural de los pueblos americanos y al imperialismo español.

La moneda portuguesa, por otro lado, conmemora un evento revolucionario popular, la Revolución de los Claveles, que tuvo lugar en 1974 y puso fin a la dictadura militar de Marcelo Caetano, el sucesor del fascista António de Oliveira Salazar. La divisa muestra en el centro un clavel rojo, símbolo de la Revolución, y alrededor suyo, la leyenda “Portugal 25-04-1974_2024” y el primer verso del mítico poema “25 de Abril” ("O Nome das Coisas”, 1977): “Esta é a madrugada que eu esperaba” (Esta es la madrugada que yo esperaba), obra de la poetisa lusa Sophia de Mello Breyner Andresen.

Estas tres monedas representan dos visiones muy diferentes de la Historia y la identidad de España y Portugal. Las piezas españolas celebran el estado y las instituciones existentes, mientras que la moneda lusa celebra la Revolución y el cambio social.

En este sentido, las monedas españolas parecen más acordes con la visión de la historia y la identidad que ha prevalecido en nuestro país desde la transición a la democracia. Según esta visión, España es un estado con una larga tradición y una monarquía que prevalece en su tiempo histórico. La moneda de la policía es un símbolo de esta continuidad histórica, lo mismo que el Alcázar, la catedral o el Archivo de Indias.

La divisa lusa, por otro lado, está más acorde con la visión de la Historia y la identidad que ha prevalecido en el país vecino desde el 25 de Abril de 1974. Según esta visión, Portugal es una nación con una Historia de lucha por la libertad, la democracia y el progreso. La moneda de la Revolución de los Claveles es un símbolo de este espíritu revolucionario.

¿Dónde me apunto? Como ciudadano del Reino de España (por accidente geográfico e imperativo legal), catalán (también por accidente geográfico y construcción cultural) y republicano (por reflexión y decisión propia), no puedo evitar sentirme un poco decepcionado con las monedas españolas. La del Real Alcázar de Sevilla es una pieza bonita estéticamente, pero me parece que no es un símbolo muy inspirador.

Me gustaría ver una moneda española que celebrara eventos históricos distintos, como la Gloriosa de 1868, la Constitución Republicana de 1931, el Puente de los Franceses, la liberación de París a cargo de “La nueve”, la resistencia contra la dictadura franquista, la plurinacionalidad y la diversidad, la movida de los años ochenta del siglo pasado… Una divisa que celebrara el progreso y el cambio social, en lugar de la continuidad histórica.

Quizás algún día se acuñe una pieza así. Mientras tanto, me planteo pedir la nacionalidad portuguesa. Después de todo, la moneda lusa me parece mucho más inspiradora.

dilluns, 11 de setembre del 2023

Strange New Worlds Temporada 2: Explorando fronteras y ampliando el canon


Contiene SPOILERS. Si no has acabado SNW mejor deja de leer.

Escribo la reseña mientras escucho en Spotify la BSO del episodio anterior, "Rapsodia Subespacial", una maravilla de musical trekkie que aporta valor y cosas novedosas al canon clásico de Star Trek y me ha dejado absolutamente flipado... Y, por cierto, no he podido resistir ver dos veces, por placer y también, dado que mi nivel de inglés es inexistente (suerte de la VOSE). Después, el episodio 10, “Hegemonía” cierra la temporada y, colorín colorado, fin de la segunda temporada de Strange New Worlds y me he puesto a escribir...

Resumen (muy resumido) del último episodio: el USS Cuyahoga es destruido por los Gorn, y una parte de su tripulación queda atrapada en el planeta colonia independiente Parnassus Beta, incluida la Capitán Batel y, también, entre los restos de la Cuyahoga, la enfermera Chapel. La tripulación del Enterprise lleva a cabo una misión de rescate, pero los Gorn han evolucionado mucho más allá del último encuentro, son más inteligentes y saben trabajar en equipo... Al final, Chapel es rescatada por Spock, Pike regresa a la nave con Batel también rescatada (pero infectada con huevos Gorn) junto con el joven Montgomery Scott (uno más de TOS y ya faltan menos...). 

En la última escena del capítulo, desde el puente, Pike se enfrenta al ataque Gorn y a un terrible dilema ético. En el equipo de rescate quedan como rehenes La'an, Ortegas, Sam Kirk y el doctor M'Benga, junto con los colonos supervivientes, tripulantes y otros oficiales de la Federación. Pike tiene que decidir si tratar de destruir las naves Gorn (y eliminar los rehenes) o no hacerlo con todas sus consecuencias en ambos casos... Climax interruptus y pedazo de cliffhanger digno de la época TNG. En ese momento aparecen los créditos de que la historia continuará... en el primer episodio de la tercera temporada. Tocará esperar para ver la resolución, como mínimo, hasta el último trimestre de 2024 o 2025.

La serie ya empezó muy bien en la primera temporada, lo más trekkie que se ha hecho desde TNG, con dilemas éticos y filosóficos, episodios y tramas autoconclusivas y también transversales, acción, diplomacia, contexto histórico, batallas, conflictos, personajes muy trabajados... Todo muy trekkie y muy coherente dentro del canon clásico de Star Trek, ocupando perfectamente un espacio que faltaba entre Discovery y TOS. La segunda temporada ha mejorado más todavía la primera y ha crecido. 

En la segunda temporada aparece el clásico conflicto con especies alienígenas muy chungas y damos la bienvenida a los Gorn al club de los Borg o la especie 8472, un acierto. De forma paralela, los personajes se han ido definiendo/desarrollando y/o van apareciendo de forma coherente con el canon clásico (sin líneas Kelvin ni inventos), tanto los grandes nombres de TOS más centrales y reconocidos (Kirk, Spock, Uhura, Scott...), como los más secundarios (el mismo Capitán Pike, M'Benga, Sam Kirk, Chapel...). Es alucinante como SNW está consiguiendo hacerlos "crecer" y darles un lugar necesario y merecido en el universo trekkie y, al mismo tiempo, escribir el prefacio de la serie original de forma coherente y aportando novedades.

Se va a hacer larga la espera hasta la tercera temporada. Hasta entonces tendremos el cierre de Discovery, las cubiertas inferiores (Lower Decks) y creo que también será un buen momento para repasar TOS.

To be continued... 🖖

dissabte, 19 d’agost del 2023

De qui depèn la governabilitat?

Pedro Sánchez va assegurar tot just després de les eleccions que no hi hauria repetició electoral. Si Sánchez ho diu... De moment ja hi ha mesa d'esquerres i tot sembla molt obert.

Igual el que vaig a dir és una flipada, però Pedro Sánchez ja ha demostrat que no té problemes en pactar amb qui sigui necessari i amortizar el pactat en quatre anys. Ni tampoc en anar a eleccions. Si ha sobreviscut a l'aparell del seu partit, a dues eleccions, als indults i la campanya de l'extrema dreta i el PSOE ha aguantat, per què no posar sobre la taula l'amnistia per al president Puigdemont i la resta d'exiliats, i l'indult total eliminant la inhabilitació? I també una consulta pactada, a més de Rodalies, dèficit fiscal i més acords programàtics... Per què no? Per què no oferir ministeris a més formacions a més de SUMAR?

Crec que Junts guanyaria en aquest context i es posaria en valor, ERC el mateix, que també validaria la seva estratègia, el PSOE pot vendre que triomfa la política i el diàleg per sobre del conflicte i SUMAR més de la mateixa cosa. Guanyem tots i després queden quatre anys per amortizar. I perden la dreta ultra i l'extrema dreta. I si Junts, en aquest marc, diu que no i vota el mateix que PP i Vox i provoca eleccions, doncs ho haurà d'explicar.

Repito la pregunta: De qui depèn la governabilitat?

Responc a la pregunta: de qui està en condicions de proposar i negociar una majoria parlamentària que no són ni PP, ni Vox, ni Junts.

Seguim... 💪💪💪

PD: Prefereixo Frankenstein, una creació de vida diversa, que Nosferatu, un ente que viu a la mort i de la mort.

Cuanto menos dinero se tiene y más se vota a la derecha, da igual de dónde seas... Mucho más gilipollas eres


Trepidante descubrimiento: La relación entre los euros disponibles y la derecha que reduce la inteligencia en la Clase Obrera...

Un equipo de científicos sarcásticos en la Unión Europea ha realizado un estudio impactante sobre la relación entre el dinero y las preferencias políticas. Sorprendentemente, descubrieron que cuanto menos dinero tiene alguien, especialmente en la clase obrera, y más se inclina hacia la derecha, mayor es la probabilidad de que su inteligencia sufra un declive evidente. Los investigadores han bautizado este fenómeno como "El Efecto Euro-Derecha Desvanecedora de la Inteligencia en la Clase Obrera".

Según esta teoría, cada vez que una persona de la clase obrera decide apoyar a la derecha política, parece que parte de su capacidad intelectual se evapora, contribuyendo a la creciente nube de confusión en el panorama político. Los científicos sugieren que el síndrome del "intelecto descendente" se agrava a medida que uno se sumerge más y más profundamente en la política de derecha y la ultraderecha. Cuanto más se identifica con esta ideología, más propenso es a sustituir hechos por creencias y opiniones absurdas y autolesionantes, despejando así el desorden intelectual de una manera irreversible. Es en este momento cuando la patología alcanza el estado crítico terminal de gilipollez absoluta, que impide de forma radical la capacidad de discernimiento del/a individuo/a afectado/a.

Las consecuencias médicas, físicas y sociales de esta posible pandemia son incuestionables y el único antídoto efectivo hasta ahora parece ser que pasa por desarrollar la cultura y el espíritu crítico.


dissabte, 12 d’octubre del 2019

diumenge, 3 de juliol del 2016

26J: tot caduca, com els iogurts...


Desprès del 26J queda acreditat que el terra electoral del PP es tan dur com la cara del seu candidat, Mariano Rajoy. Hi han factors (s'ha escrit molt sobre això) que poden explicar el que ha passat: la dreta ha tingut menys abstenció i ha agrupat vot, la influència del Brexit, el missatge de la por, els mecanismes clientelars i demagògics del PSOE i el PP a
l'Espanya profunda, la volatilitat d'una part dels electors de Juntos Podemos, o aspectes de la seva suma, que no han "sumat" prou -o que han restat-, errors propis de la campanya i del discurs de Juntos Podemos, encerts dels adversaris o la manca de enteniment del concepte plurinacional de l'Estat en sectors, malauradament, encara molt importants.

Sigui com sigui, no em sembla adient parlar de "fracàs" pel que fa al projecte transformador de Juntos Podemos. Fent una lectura objectiva i sense dramatismes, crec, que te molt de positiva des de el punt de vista del canvi social. El bipartidime ja està molt trencat i és una qüestió cronològica poc llunyana que sigui passat. Al final, el temps posarà cadascú al seu lloc. Si no hi han canvis del fons (superar el sistema del 78) i no es donen sortides basades en una veritable democràcia, els partits tradicionals cauran víctimes de les seves contradiccions. De fet ja està passant i aquestes dinàmiques electorals que estem veient son relativament normals. El temps històric i social requereix el seu ritme, però és inexorable, com la vida.

El que està passant, en termes històrics, no és quelcom extraordinari. Desprès de la primera restauració, al segle XIX, es va superar el "turnisme" entre Canovas i Sagasta. La segona restauració la tenim més a prop: al 1975 Juan Carlos I, després de la mort de Franco, quan es va instituir el "bipartidisme", i en això estem encara... Un altre argument: el vot jove, entre els 18 i els 44 anys, ha desertat dels partits de l'establishment i, sembla, que el futur pinta d'altre color. Es qüestió de veure les dades i treure conclusions. Es a dir, toca fer molta feina encara, però, tranquil·litat, tot caduca, com els iogurts...

dijous, 28 de gener del 2016

San Felipe de Suresnes


"Analizando la representación parlamentaria no creo que exista una mayoría progresista y reformista", "Ni el PP ni el PSOE deberían impedir que el otro gobierne", "Para las reformas que España necesita hay que contar con el PP". Felipe González dixit. Gracias por estar ahí, gracias por enseñarnos en camino, por brindarnos tu mente preclara: Constitución, moderación, sensatez... Sobre todo, que nada cambie y, si hay que pactar con el PP, se pacta y punto. Es él: el ínclito, el maravilloso, el del verbo vertiginoso (gracias al maestro Krahe por el plagio). Es San Felipe de Suresnes y, ya se sabe, los santos no se jubilan.

divendres, 15 de gener del 2016

Com hem arribat?

Després de veure la rèplica de Carles Puigdemont a altres diputats del Parlament durant la sessió d'investidura i de sentir les seves primeres declaracions com a President de la Generalitat, encara que no sóc convergent, no tinc cap problema en reconèixer que aquest paio és un crack. Ho dic sincerament. M'ha agradat la forma, la actitud... Pel que fa al fons, ja tindrem temps de valorar-ho. Segurament, si jo fos veí de Girona, tindria algun element més, però no és el cas. Sigui com sigui, és evident que no estem en el millor dels escenaris -tampoc en el pitjor-, però fins aquí hem arribat i convindria no oblidar com hem arribat.

Llàstima que el President Mas, no ens ha donat l'opció de votar-li en nom de Convergència i com a cap de llista. Així, hauríem sabut millor que votem i, passades les eleccions, ens hauriem comptat millor i, molt probablement, també ens haurien estalviat tot aquest lamentable espectacle que hem viscut fins fa pocs dies. President Mas: la diversitat suma i la homogeneïtat penalitza el sobiranisme, encara que això no sigui el millor escenari per la seva formació política. Ho ha entès, això? Em sembla que no. Després de embolicar-ho tot, no ho tenia tan complicat: o eleccions o donar un pas enrere i posar Catalunya davant del seu nom i li ha costat Deu i ajuda prendre aquesta segona opció.

Igual és que sóc una mica miop (bé, de fet, en tinc alguna diòptria a cada ull) o, potser, el meu problema és que sóc molt sectari, no ho sé... però el cert és que, fins ara, veig poca, molt poca, autocrítica, i massa personalisme per part de Convergència i, menys encara, de l'expresident Mas, en contraposició a la CUP, a la qual l'han volgut vestir de irresponsable, integrista i unes quantes perles més que m'estalvio, quan els "experts" en "integrisme" (sobre tot en integrisme neoliberal) i en fer servir les banderes -i a la societat civil mateixa si els hi ha convingut- pels seus interessos son uns altres.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme el 20-D?

¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme per ser present (o no ser-hi) a Madrid a partir del 20-D? ¿Cal una “llista de país”? Responc a aquestes qüestions amb d' altres preguntes: Primera: donada la lògica plebiscitària a la qual, per cert, tothom s'ha acabat apuntant a posteriori, ¿No era el el 27-S una comtessa extraordinària i singular que justificava la unitat del sobiranisme? Segona: ¿Què justificaria ara, en un marc estatal i en una lògica de eleccions espanyoles, repetir la mateixa fórmula electoral amb els mateixos actors polítics? Tercera -i més important-, ¿A qui beneficiaria i a qui penalitzaria aquesta estratègia?  Ara, les respostes: penalitzaria a Podem/Podemos, els únics que accepten una certa lògica de reconeixement del dret a decidir i representen una via de transformació progressista a l'Estat espanyol i, des de la perspectiva de Catalunya, també perjudicaria al mateix sobiranisme, en la mesura que alimentaria -i donaria "arguments"- als discursos més jacobins i conservadors de l'altra banda de l'Ebre. Tot això no ajudaria, precisament, a la construcció d'una nova República catalana. ¿A qui beneficiaria aquesta fórmula? Ja ha quedat prou clar: als discursos que, en el camí del nostre alliberament nacional i social, ens posaran més pals a les rodes: primer a C's, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, després al PP en l'àmbit espanyol i, de retruc, als sectors més jacobinistes del PSOE. És a dir: més dreta, més espanyolisme i més “constitucionalisme” a Espanya i, en conseqüència, un context no gaire engrescador, em sembla. Seria més coherent i, sobre tot, més intel·ligent, que cada opció es presentés -o no es presentés- des de la seva diversitat i amb el seu propi perfil. Una altra cosa acabaria pervertint les aspiracions nacionals, donant aire a un establishment que, en teoria, es pretén superar.

dissabte, 1 d’agost del 2015

Hotel Torre Agbar


Emin Capital ha anunciat que la Torre Agbar queda exempta de la moratòria hotelera de Barcelona i que, per tant, podrà transformar-se en un hotel. El propietari va explicar que "van sol·licitar el certificat del règim urbanístic abans que es publiqués la moratòria hotelera al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona" i que, per això, el projecte seguirà endavant. Ara vindran les crítiques -i els crítics- de torn contra el nou ajuntament. Si no es deixés fer l'hotel els acusarien de ser antisistema, de posar-se al marge de la llei, de perjudicar el creixement econòmic, de ser irresponsables, etc… Si al final es fa per una obligació legal, serà una baixada de pantalons. Objectivament, no és massa coherent ni consistent la crítica. Fins avui, el balanç de govern està sent molt més positiu del que alguns esperaven i desitjaven. Personalment, estic absolutament encantat amb una alcaldessa i un equip municipal que sí em representen, i també de tenir, després de les últimes eleccions, un consistori més d'esquerres i més sobiranista, malgrat que a les dretes -i als partits del règim- els hi pesi. Poca crítica i molt, massa, partidisme.

Propuesta de argumento para la nueva película de Star Trek sobre la formación de la Flota Estelar "en la línea Kelvin"

En la línea de verdad (no la otra) el sintético Picard, aburrido de su vida en la Academia de la Flota Estelar, decide viajar a través de un...