Quina llista de país?















El sobiranisme és tan transversal i plural com el mateix país. Per això, en unes eventuals eleccions plebiscitàries —amb més motiu encara— hauríem de poder votar entre diferents opcions que comparteixin un objectiu comú: la DUI. I, per descomptat, caldria explicar clarament què implica aquesta Declaració Unilateral d'Independència, com es preveu implementar i, preferiblement, preveure'n una ratificació en un referèndum posterior.

Ara bé, el que intenta fer Convergència amb aquesta història de la “llista de país” provoca una vergonya aliena difícil de descriure. Això no és altra cosa que una maniobra barroera per manipular les legítimes aspiracions nacionals del poble català i treure’s de sobre l’embolic en què s’han ficat solets.

Una llista d’aquesta mena només serveix per salvar la dreta, i això a costa de perdre diversitat, vots sobiranistes i, sobretot, valor democràtic. Dit ras i curt: resta més que no pas suma.

En aquest escenari, la condició que ha plantejat el coordinador general de CDC, Josep Rull —"o ERC accepta una llista conjunta amb CDC o no avançarem eleccions"— no deixa de ser un xantatge pur i dur. Això no té res d’extraordinari; són dècades de CiU creient-se els amos i senyors de Catalunya.

Tanmateix, si Convergència posés el país per davant del tacticisme partidista, entendria que el president Mas, liderant una llista pròpia de CDC, és el seu millor actiu. Això els permetria obtenir uns resultats molt dignes i, fins i tot, contribuir a una majoria aclaparadora sobiranista des del respecte a la diversitat.

Però hi ha dos obstacles insalvables per a aquest plantejament. El primer: no estan disposats a renunciar al poder. El segon: en funció de qui representen, no els fa cap gràcia que la política catalana —i encara menys el model social— s’escori cap a l’esquerra.

Ara bé, demanar una anàlisi d’aquesta profunditat a Convergència potser és demanar massa? Segurament...

Comentaris

  1. Es pot dir mes alt però no mes clar

    ResponElimina
  2. Amic Pablo, si l'Estat Espanyol no ens deixa votar i s'ha d'acabar fent unes eleccions plebiscitàries, crec que la llista única es un bon mitja per a mostrar-se al Mon d'una forma clara i rotunda.

    L'Estat es un instrument per poder autogestionar-nos millor. No es un fi en si mateix, ni tampoc es una ideologia com si ho es el ser conservador, progressista, ecologista o lliberal, etc.... Si els Catalans que volem tenir un Estat no som capaços de posar-nos d'acord amb això, potser no ens mereixem tenir un Estat. Un cop es tingui un Estat ja ens discutirem sobre com ha de ser aquest Estat. ARA ES L'HORA de la Unitat per a obtenir l'objectiu comú. TENIR UN ESTAT. (Una altra cosa es qui ha de formar part de la llista......). El meu punt de vista es que la llista hauria de ser sense sigles de partits, i formada per personalitats rellevants de la societat civil. En definitiva una llista que ens representi a TOTS amb la seva diversitat......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és preferible una llista “de la societat civil” que una que es fonamenti en una suma partidista o coalició. Però tampoc és el mateix una llista “sense sigles” que una llista “apartidista”. Per molt que sigui representativa de la societat, és impossible abstreure els i les possibles candidats/es d’un perfil polític o un altre. Altrament, tampoc crec que es pugui destriar la reivindicació nacional -i la constitució d’un Estat- del model social que es defensa. Per això crec que, en unes eventuals eleccions plebiscitàries, tenim dret a escollir absolutament tot: la forma i el fons. Tenim dret a que això sigui molt clar i tangible en el moment de posar la papereta dins de la urna. En poques paraules, la construcció nacional i el model social no només son dues coses compatibles, son indestriables. Així ho veig. En tot cas, compartim el sentit democràtic i la defesa del dret a decidir, que ja és molt.

      Elimina
  3. Descrius molt be a CiU, actualment està al govern, fins al 2016 per llei, per un PACTE que desconec i no he signat, l'únic que pot trencar aquest acord és en Junqueres (mentre mani al seu partit) i ell no vol dir que trenca un pacte sino que ens vol vendre la moto de que es un bon minyó que fa el que és bo per nosaltres

    ResponElimina
  4. L'última jugada de Mas: demanar l'exclusiva per fer una llista amb independents i membres de la societat civil, com a condició per acceptar la pluralitat d'opcions en unes eventuals eleccions plebiscitàries. Recorda això de que s'accepti "pulpo como animal de compañía" o no juga. És una concepció un xic curiosa de la democràcia la del President Mas, per no dir esperpèntica. Personalment, crec que tinc dret a votar des de la diversitat d'opcions. Vull un Estat lliure i la llibertat ha de començar des de aquesta pluralitat, o bé parlem d'un altre cosa... El plantejament de Mas no te ni cap ni peus i em sembla una ocurrència patètica per salvar els mobles de la dreta catalana i l'establishment que ell representa. Posats a demanar, que demani 20 diputats més de sortida!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars