dilluns, 23 de setembre del 2013

Roborbón

La part menys humorística és qui paga la festa...
 
"Uns" es moren per les retallades, en no arribar a temps després d'un infart o, en el millor dels casos, triguen mesos i mesos a arribar les pròtesis de maluc que et poden facilitar la vida, o la prova diagnòstica que te la pot salvar. "Altres" s'operen en la sanitat privada "a cos de rei" ( i mai millor trobada l'expressió...) i amb càrrec als diners -i a grans dosis de sofriment social- dels anteriors. No sé si m'explico...
 
Sincerament, cada vegada tinc més clar, que amb certes companyies, no en tinc gaires ganes de compartir cap viatge i, menys encara, si em toca pagar i posar el llit sense possibilitat de decisió, ni consulta. Ja que, ara per ara, no puc votar res que afecti a la responsabilitat política d'aquest senyor (espero que, com es diu en castellà, todo se andará), al menys, sí em sento amb molt de dret a compartir una imatge per riure una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Distopía (una historia de Soledad y Tristán)

Años sesenta del siglo XXI, en un lúgubre apartamento de apenas treinta metros cuadrados: el cuerpo sin vida de Soledad fue encontrado y, en...