tag:blogger.com,1999:blog-16664847986887912372024-03-14T06:19:43.549+01:00Escribo, luego pienso. Pienso, luego escriboEl orden de los factores no altera el producto. Bloc reflexiu, trekkie, marxista i somniatruites...Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-64731843996334435442024-01-13T16:43:00.001+01:002024-01-17T09:40:29.904+01:00Propuesta de argumento para la nueva película de Star Trek sobre la formación de la Flota Estelar "en la línea Kelvin"<p><br /></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">En la línea de verdad (no la otra) el sintético Picard, aburrido de su vida en la Academia de la Flota Estelar, decide viajar a través de un flujo de taquiones al pasado. Su objetivo es conocer a sus referencias, el joven James T. Kirk y el capitán Archer...</span></div></blockquote><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJJ04qkLJJ1cR1oh4y-EkMVqyi_6YKEcbEO4jSN_eSRuHj0sLCVpCHBVV6vb_bb8G5fAYNLC6K8XkMrudOhBXEsmxdCwgvlDJqiU7JITP2c8bw1NjLBoyN0tDvK3kkmaD2GVR2A6jGlcN-zsh5qZmRYLo2g_qJiJ9QMCPqTLJrC5IM_33ibdOfbTjyhtA/s640/Defiant_concept01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="443" data-original-width="640" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJJ04qkLJJ1cR1oh4y-EkMVqyi_6YKEcbEO4jSN_eSRuHj0sLCVpCHBVV6vb_bb8G5fAYNLC6K8XkMrudOhBXEsmxdCwgvlDJqiU7JITP2c8bw1NjLBoyN0tDvK3kkmaD2GVR2A6jGlcN-zsh5qZmRYLo2g_qJiJ9QMCPqTLJrC5IM_33ibdOfbTjyhtA/w400-h278/Defiant_concept01.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p>Picard llega a la Academia en el momento en que Kirk está siendo expulsado por mal comportamiento. Los dos se hacen amigos rápidamente y comienzan a beber juntos. En un ataque de locura, deciden robar un transbordador experimental que les transporta al siglo XXII.</p><p>En el siglo XXII, Picard y Kirk conocen al capitán Archer, el primer comandante de la USS Enterprise. Archer les invita a bordo de su nave y los tres se convierten en compañeros de aventuras. Una noche, organizan una timba de póker en la que participan varios miembros de la tripulación.</p><p>En la timba aparece Q, se une y, gracias a su poder, gana todas las manos. Como castigo, les explica el peligro que representa la línea Kelvin y los tres capitanes quedan traumatizados. Q se transporta junto con Picard, Kirk y Archer a la época de Nero cuando era adolescente.</p><p>Q, Picard, Kirk y Archer advierten a Nero de que, si intenta viajar en el tiempo, lo convertirán en polvo espacial. Nero, asustado, decide convertirse en Testigo de Jehová. Sin embargo, su conversión no es sincera y, al cabo de un tiempo, se marcha a Talos VI, donde forma su propia secta...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_B7iFYGDi6rgYL7uJ-sY4Q0dVyqNWp56-vlZoXiGV43udXopys-WteOkYFhxftzr0We5FjSnKClJDXPBdqso9T4rAW0Up7iQbgz9VebvmFJqu2gxI65AvfMFUytRPlyaod1tkb8cKJzKakXYcd5qqZCHE6jhJwalGZR_n_P7XSH8IZ69i18SMQ18wMyxE/s900/3PQ7OTFKHFB3BCH43TWXMLDZCI.avif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="900" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_B7iFYGDi6rgYL7uJ-sY4Q0dVyqNWp56-vlZoXiGV43udXopys-WteOkYFhxftzr0We5FjSnKClJDXPBdqso9T4rAW0Up7iQbgz9VebvmFJqu2gxI65AvfMFUytRPlyaod1tkb8cKJzKakXYcd5qqZCHE6jhJwalGZR_n_P7XSH8IZ69i18SMQ18wMyxE/w400-h266/3PQ7OTFKHFB3BCH43TWXMLDZCI.avif" width="400" /></a></div><p></p><p>La línea Kelvin desaparece y el universo vuelve a la normalidad. Picard, Kirk y Archer regresan a sus propias épocas, donde continúan con sus vidas... </p><p><i>PD: Así todas/os somos más felices. Larga vida y prosperidad...</i></p>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-1768666660658076872024-01-07T23:55:00.001+01:002024-01-18T22:57:14.727+01:00Menos mal que nos queda Portugal<i>Homenaje a Siniestro Total y José Saramago</i><div><i><br /></i></div><div><i><br /></i><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9xB3uK4beLS4jKPqqNZBBjhOSGy87rLW6IHO6mxWSLyHcyTa0HujK2IwH-YI4yXsIn4L-B6MKmhYCZASNwyI4Km_oMPvzfPxSie10UZv6UlqNZKD0Mhrmt2jGTqh9rQrofK09AFJqljU4jFsGrpRugVdAXhfxwpFc_mO630GxAcNaiNjNFFP04kgq_I3/s1200/revoluci%C3%B3n%20claveles.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="1200" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9xB3uK4beLS4jKPqqNZBBjhOSGy87rLW6IHO6mxWSLyHcyTa0HujK2IwH-YI4yXsIn4L-B6MKmhYCZASNwyI4Km_oMPvzfPxSie10UZv6UlqNZKD0Mhrmt2jGTqh9rQrofK09AFJqljU4jFsGrpRugVdAXhfxwpFc_mO630GxAcNaiNjNFFP04kgq_I3/s320/revoluci%C3%B3n%20claveles.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><i><br /></i></div><div><div>España y Portugal: dos euros, dos monedas, dos estados, dos visiones y la misma península…</div><div><br /></div><div>En 2024, España y Portugal emitirán tres nuevas monedas conmemorativas de dos euros. Las dos monedas españolas celebrarán cosas como el doscientos aniversario de la Policía Nacional o la catedral, el Alcázar y el Archivo de Indias de Sevilla, mientras que la divisa portuguesa conmemorará la Revolución de los Claveles en su quincuagésimo aniversario.</div><div><br /></div><div>Las tres monedas tienen el mismo valor y comparten el mismo diseño común en el anverso. Sin embargo, un análisis más profundo revela que estas monedas también representan dos visiones muy diferentes de la Historia y la identidad de los dos estados.</div><div><br /></div><div>Por un lado, una de las monedas españolas celebra a una institución del estado, la Policía Nacional. Esta institución fue fundada en 1824, durante el reinado de Fernando VII el Felón, y ha estado presente -para bien y para mal- en la Historia de España desde entonces. La pieza muestra el escudo de la policía y la leyenda “Policía Nacional 1824-2024”. La otra moneda recuerda símbolos como la catedral, el Real Alcázar y el Archivo de Indias de Sevilla. Tan majestuosos como asociados al genocidio cultural de los pueblos americanos y al imperialismo español.</div><div><br /></div><div>La moneda portuguesa, por otro lado, conmemora un evento revolucionario popular, la Revolución de los Claveles, que tuvo lugar en 1974 y puso fin a la dictadura militar de Marcelo Caetano, el sucesor del fascista António de Oliveira Salazar. La divisa muestra en el centro un clavel rojo, símbolo de la Revolución, y alrededor suyo, la leyenda “Portugal 25-04-1974_2024” y el primer verso del mítico poema “25 de Abril” ("O Nome das Coisas”, 1977): “Esta é a madrugada que eu esperaba” (Esta es la madrugada que yo esperaba), obra de la poetisa lusa Sophia de Mello Breyner Andresen.</div><div><br /></div><div>Estas tres monedas representan dos visiones muy diferentes de la Historia y la identidad de España y Portugal. Las piezas españolas celebran el estado y las instituciones existentes, mientras que la moneda lusa celebra la Revolución y el cambio social.</div><div><br /></div><div>En este sentido, las monedas españolas parecen más acordes con la visión de la historia y la identidad que ha prevalecido en nuestro país desde la transición a la democracia. Según esta visión, España es un estado con una larga tradición y una monarquía que prevalece en su tiempo histórico. La moneda de la policía es un símbolo de esta continuidad histórica, lo mismo que el Alcázar, la catedral o el Archivo de Indias.</div><div><br /></div><div>La divisa lusa, por otro lado, está más acorde con la visión de la Historia y la identidad que ha prevalecido en el país vecino desde el 25 de Abril de 1974. Según esta visión, Portugal es una nación con una Historia de lucha por la libertad, la democracia y el progreso. La moneda de la Revolución de los Claveles es un símbolo de este espíritu revolucionario.</div><div><br /></div><div>¿Dónde me apunto? Como ciudadano del Reino de España (por accidente geográfico e imperativo legal), catalán (también por accidente geográfico y construcción cultural) y republicano (por reflexión y decisión propia), no puedo evitar sentirme un poco decepcionado con las monedas españolas. La del Real Alcázar de Sevilla es una pieza bonita estéticamente, pero me parece que no es un símbolo muy inspirador.</div><div><br /></div><div>Me gustaría ver una moneda española que celebrara eventos históricos distintos, como la Gloriosa de 1868, la Constitución Republicana de 1931, el Puente de los Franceses, la liberación de París a cargo de “La nueve”, la resistencia contra la dictadura franquista, la plurinacionalidad y la diversidad, la movida de los años ochenta del siglo pasado… Una divisa que celebrara el progreso y el cambio social, en lugar de la continuidad histórica.</div><div><br /></div><div>Quizás algún día se acuñe una pieza así. Mientras tanto, me planteo pedir la nacionalidad portuguesa. Después de todo, la moneda lusa me parece mucho más inspiradora.</div></div></div></div>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-2952056253927564182023-09-11T19:27:00.013+02:002024-01-17T09:38:20.098+01:00Strange New Worlds Temporada 2: Explorando fronteras y ampliando el canon <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyZ7fGpDdA2SXlK1SEnIIA6wi_fUGycf2egAqFmpaKkdXG9EVg_sbOKMMY8qZ_huiXZn1sUzrUyLxnhqOX5MFejhZcn1BrFC5qGjf3zOCBLAb4RxypK4mFSJqHdfS1O_s2ByKApIorEt93bQw5al8rXB0NamzSAAcVohbUUn876fEQxKDUVu1cLRgcWJJb/s1200/Star_Trek_Strange_New_Worlds_Serie_de_TV-842758937-large.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="810" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyZ7fGpDdA2SXlK1SEnIIA6wi_fUGycf2egAqFmpaKkdXG9EVg_sbOKMMY8qZ_huiXZn1sUzrUyLxnhqOX5MFejhZcn1BrFC5qGjf3zOCBLAb4RxypK4mFSJqHdfS1O_s2ByKApIorEt93bQw5al8rXB0NamzSAAcVohbUUn876fEQxKDUVu1cLRgcWJJb/s320/Star_Trek_Strange_New_Worlds_Serie_de_TV-842758937-large.jpg" width="216" /></a></div><div><br /></div><i>Contiene SPOILERS. Si no has acabado SNW mejor deja de leer.</i><div><br /></div><div>Escribo la reseña mientras escucho en Spotify la BSO del episodio anterior, "Rapsodia Subespacial", una maravilla de musical trekkie que aporta valor y cosas novedosas al canon clásico de Star Trek y me ha dejado absolutamente flipado... Y, por cierto, no he podido resistir ver dos veces, por placer y también, dado que mi nivel de inglés es inexistente (suerte de la VOSE). Después, el episodio 10, “Hegemonía” cierra la temporada y, colorín colorado, fin de la segunda temporada de Strange New Worlds y me he puesto a escribir...<p>Resumen (muy resumido) del último episodio: el USS Cuyahoga es destruido por los Gorn, y una parte de su tripulación queda atrapada en el planeta colonia independiente Parnassus Beta, incluida la Capitán Batel y, también, entre los restos de la Cuyahoga, la enfermera Chapel. La tripulación del Enterprise lleva a cabo una misión de rescate, pero los Gorn han evolucionado mucho más allá del último encuentro, son más inteligentes y saben trabajar en equipo... Al final, Chapel es rescatada por Spock, Pike regresa a la nave con Batel también rescatada (pero infectada con huevos Gorn) junto con el joven Montgomery Scott (uno más de TOS y ya faltan menos...). </p><p>En la última escena del capítulo, desde el puente, Pike se enfrenta al ataque Gorn y a un terrible dilema ético. En el equipo de rescate quedan como rehenes La'an, Ortegas, Sam Kirk y el doctor M'Benga, junto con los colonos supervivientes, tripulantes y otros oficiales de la Federación. Pike tiene que decidir si tratar de destruir las naves Gorn (y eliminar los rehenes) o no hacerlo con todas sus consecuencias en ambos casos... Climax interruptus y pedazo de cliffhanger digno de la época TNG. En ese momento aparecen los créditos de que la historia continuará... en el primer episodio de la tercera temporada. Tocará esperar para ver la resolución, como mínimo, hasta el último trimestre de 2024 o 2025.</p><p>La serie ya empezó muy bien en la primera temporada, lo más trekkie que se ha hecho desde TNG, con dilemas éticos y filosóficos, episodios y tramas autoconclusivas y también transversales, acción, diplomacia, contexto histórico, batallas, conflictos, personajes muy trabajados... Todo muy trekkie y muy coherente dentro del canon clásico de Star Trek, ocupando perfectamente un espacio que faltaba entre Discovery y TOS. La segunda temporada ha mejorado más todavía la primera y ha crecido. </p><p>En la segunda temporada aparece el clásico conflicto con especies alienígenas muy chungas y damos la bienvenida a los Gorn al club de los Borg o la especie 8472, un acierto. De forma paralela, los personajes se han ido definiendo/desarrollando y/o van apareciendo de forma coherente con el canon clásico (sin líneas Kelvin ni inventos), tanto los grandes nombres de TOS más centrales y reconocidos (Kirk, Spock, Uhura, Scott...), como los más secundarios (el mismo Capitán Pike, M'Benga, Sam Kirk, Chapel...). Es alucinante como SNW está consiguiendo hacerlos "crecer" y darles un lugar necesario y merecido en el universo trekkie y, al mismo tiempo, escribir el prefacio de la serie original de forma coherente y aportando novedades.</p><p>Se va a hacer larga la espera hasta la tercera temporada. Hasta entonces tendremos el cierre de Discovery, las cubiertas inferiores (Lower Decks) y creo que también será un buen momento para repasar TOS.</p><p>To be continued... 🖖</p></div>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-19004211467737922182023-08-19T15:48:00.000+02:002023-08-19T15:48:55.532+02:00 De qui depèn la governabilitat?<p>Pedro Sánchez va assegurar tot just després de les eleccions que no hi hauria repetició electoral. Si Sánchez ho diu... De moment ja hi ha mesa d'esquerres i tot sembla molt obert.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Qyg53c9-M9_QnIKRhiavCPfTjtUsVFYqwRQyNyCQOMUvqaklqxKuH-HMnytjNbSAn0ZVIfDkeqR9Rw61kRcj7Fw5rM8u2syqzmtsXAiyvlNLeF5BOj_eA3V6V_kTi3oE0FHoZud9w7qVkFUUg9MTPhrbdFvPEHYt_qB7s6lRlp86oAG7DEzaMi1deGN_/s380/cinco_lh.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="380" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Qyg53c9-M9_QnIKRhiavCPfTjtUsVFYqwRQyNyCQOMUvqaklqxKuH-HMnytjNbSAn0ZVIfDkeqR9Rw61kRcj7Fw5rM8u2syqzmtsXAiyvlNLeF5BOj_eA3V6V_kTi3oE0FHoZud9w7qVkFUUg9MTPhrbdFvPEHYt_qB7s6lRlp86oAG7DEzaMi1deGN_/s320/cinco_lh.jpg" width="320" /></a></div><p>Igual el que vaig a dir és una flipada, però Pedro Sánchez ja ha demostrat que no té problemes en pactar amb qui sigui necessari i amortizar el pactat en quatre anys. Ni tampoc en anar a eleccions. Si ha sobreviscut a l'aparell del seu partit, a dues eleccions, als indults i la campanya de l'extrema dreta i el PSOE ha aguantat, per què no posar sobre la taula l'amnistia per al president Puigdemont i la resta d'exiliats, i l'indult total eliminant la inhabilitació? I també una consulta pactada, a més de Rodalies, dèficit fiscal i més acords programàtics... Per què no? Per què no oferir ministeris a més formacions a més de SUMAR?</p><p>Crec que Junts guanyaria en aquest context i es posaria en valor, ERC el mateix, que també validaria la seva estratègia, el PSOE pot vendre que triomfa la política i el diàleg per sobre del conflicte i SUMAR més de la mateixa cosa. Guanyem tots i després queden quatre anys per amortizar. I perden la dreta ultra i l'extrema dreta. I si Junts, en aquest marc, diu que no i vota el mateix que PP i Vox i provoca eleccions, doncs ho haurà d'explicar.</p><p>Repito la pregunta: De qui depèn la governabilitat?</p><p>Responc a la pregunta: de qui està en condicions de proposar i negociar una majoria parlamentària que no són ni PP, ni Vox, ni Junts.</p><p>Seguim... 💪💪💪</p><p>PD: Prefereixo Frankenstein, una creació de vida diversa, que Nosferatu, un ente que viu a la mort i de la mort.</p>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-14206666857533866352023-08-19T14:37:00.000+02:002023-08-19T14:37:01.894+02:00Cuanto menos dinero se tiene y más se vota a la derecha, da igual de dónde seas... Mucho más gilipollas eres<p><br /></p><p>Trepidante descubrimiento: La relación entre los euros disponibles y la derecha que reduce la inteligencia en la Clase Obrera...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiwojlMojv_zWW_2V3Prq7OKbQxF4GjIPApmX6TSGkdqrbmqp2d7TNXYOiRybcb_BbMU94b4aD2n7mN1Q4PooHNCg77S1QlKjBjw4LbEVvPpW774qhX2fhssg2g8GFMdduRXttEFCpcyadUvFmEPBQzFvCRIdYf4BydIfm4FTwW1NQXXFuAZxIqsw8_X5j/s600/110707211991_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="600" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiwojlMojv_zWW_2V3Prq7OKbQxF4GjIPApmX6TSGkdqrbmqp2d7TNXYOiRybcb_BbMU94b4aD2n7mN1Q4PooHNCg77S1QlKjBjw4LbEVvPpW774qhX2fhssg2g8GFMdduRXttEFCpcyadUvFmEPBQzFvCRIdYf4BydIfm4FTwW1NQXXFuAZxIqsw8_X5j/s320/110707211991_0.jpg" width="320" /></a></div><p>Un equipo de científicos sarcásticos en la Unión Europea ha realizado un estudio impactante sobre la relación entre el dinero y las preferencias políticas. Sorprendentemente, descubrieron que cuanto menos dinero tiene alguien, especialmente en la clase obrera, y más se inclina hacia la derecha, mayor es la probabilidad de que su inteligencia sufra un declive evidente. Los investigadores han bautizado este fenómeno como "El Efecto Euro-Derecha Desvanecedora de la Inteligencia en la Clase Obrera".</p><p>Según esta teoría, cada vez que una persona de la clase obrera decide apoyar a la derecha política, parece que parte de su capacidad intelectual se evapora, contribuyendo a la creciente nube de confusión en el panorama político. Los científicos sugieren que el síndrome del "intelecto descendente" se agrava a medida que uno se sumerge más y más profundamente en la política de derecha y la ultraderecha. Cuanto más se identifica con esta ideología, más propenso es a sustituir hechos por creencias y opiniones absurdas y autolesionantes, despejando así el desorden intelectual de una manera irreversible. Es en este momento cuando la patología alcanza el estado crítico terminal de gilipollez absoluta, que impide de forma radical la capacidad de discernimiento del/a individuo/a afectado/a.</p><p>Las consecuencias médicas, físicas y sociales de esta posible pandemia son incuestionables y el único antídoto efectivo hasta ahora parece ser que pasa por desarrollar la cultura y el espíritu crítico.</p><p><br /></p>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-39064023253326402232019-10-12T10:11:00.001+02:002019-10-12T10:11:44.962+02:00Pepe Rubianes: "A mi la unidad de España me suda la p... por delante y p...<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/6hJepb5_5VA" width="459"></iframe><br />
<br />
Feia molt de temps que no escribia res, però avui em venia de gust dir alguna cosa. Feliç dia a tothom...Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-43587135109719338152016-07-03T11:43:00.001+02:002024-01-17T09:35:50.666+01:0026J: tot caduca, com els iogurts...<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MJwK5QReYokttzefqO52u6exituhWbnQ8xLv2r2e8i873aongm_vtUzXjKe3wfKfMtuL2Ed9Vc_NEu5mTAxbhwDgTi_xUEYkOpSl3FRTu-FgOPtLkgFtWUookhyt0XeCwQcJbNI3cR8SThBphrQQfT53Ao4EIs2gaI7DKRoM2opS9_3p7snZpNSrNfz9/s564/0fdb476501747a6fe5d1a1354f769b1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="564" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MJwK5QReYokttzefqO52u6exituhWbnQ8xLv2r2e8i873aongm_vtUzXjKe3wfKfMtuL2Ed9Vc_NEu5mTAxbhwDgTi_xUEYkOpSl3FRTu-FgOPtLkgFtWUookhyt0XeCwQcJbNI3cR8SThBphrQQfT53Ao4EIs2gaI7DKRoM2opS9_3p7snZpNSrNfz9/s320/0fdb476501747a6fe5d1a1354f769b1a.jpg" width="320" /></a></div><br />Desprès del 26J queda acreditat que el terra electoral del PP es tan dur com la cara del seu candidat, Mariano Rajoy. Hi han factors (s'ha escrit molt sobre això) que poden explicar el que ha passat: la dreta ha tingut menys abstenció i ha agrupat vot, la influència del Brexit, el missatge de la por, els mecanismes clientelars i demagògics del PSOE i el PP a</span><span style="text-align: left;"> l'Espanya profunda</span><span style="text-align: left;">, la volatilitat d'una part dels electors de </span><span style="text-align: left;">Juntos Podemos</span><span style="text-align: left;">, o aspectes de la seva suma, que no han "sumat" prou -o que han restat-, errors propis de la campanya i del discurs de </span><span style="text-align: left;">Juntos Podemos</span><span style="text-align: left;">, encerts dels adversaris o la manca de enteniment del concepte </span><span style="text-align: left;">plurinacional</span><span style="text-align: left;"> de l'Estat en sectors, malauradament, encara molt importants.</span></div>
<br />
Sigui com sigui, no em sembla adient parlar de "fracàs" pel que fa al projecte transformador de <i>Juntos Podemos</i>. Fent una lectura objectiva i sense dramatismes, crec, que te molt de positiva des de el punt de vista del canvi social. El bipartidime ja està molt trencat i és una qüestió cronològica poc llunyana que sigui passat. Al final, el temps posarà cadascú al seu lloc. Si no hi han canvis del fons (superar el sistema del 78) i no es donen sortides basades en una veritable democràcia, els partits tradicionals cauran víctimes de les seves contradiccions. De fet ja està passant i aquestes dinàmiques electorals que estem veient son relativament normals. El temps històric i social requereix el seu ritme, però és inexorable, com la vida.<br />
<br />
El que està passant, en termes històrics, no és quelcom extraordinari. Desprès de la primera restauració, al segle XIX, es va superar el "turnisme" entre Canovas i Sagasta. La segona restauració la tenim més a prop: al 1975 Juan Carlos I, després de la mort de Franco, quan es va instituir el "bipartidisme", i en això estem encara... Un altre argument: el vot jove, entre els 18 i els 44 anys, ha desertat dels partits de l'establishment i, sembla, que el futur pinta d'altre color. Es qüestió de veure les dades i treure conclusions. Es a dir, toca fer molta feina encara, però, tranquil·litat, tot caduca, com els iogurts...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-39477401087523704482016-01-28T10:14:00.000+01:002016-01-28T18:24:45.498+01:00San Felipe de Suresnes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-aJw6x3svkyg/VqnbIwpu1BI/AAAAAAAACoY/-DVlmE2iy9o/s1600/Felipe-Gonzalez-Sanchez-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20150923_0242_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="244" src="http://3.bp.blogspot.com/-aJw6x3svkyg/VqnbIwpu1BI/AAAAAAAACoY/-DVlmE2iy9o/s320/Felipe-Gonzalez-Sanchez-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20150923_0242_1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
"Analizando la representación parlamentaria no creo que exista una mayoría progresista y reformista", "Ni el PP ni el PSOE deberían impedir que el otro gobierne", "Para las reformas que España necesita hay que contar con el PP". Felipe González dixit. Gracias por estar ahí, gracias por enseñarnos en camino, por brindarnos tu mente preclara: Constitución, moderación, sensatez... Sobre todo, que nada cambie y, si hay que pactar con el PP, se pacta y punto. Es él: el ínclito, el maravilloso, el del verbo vertiginoso (gracias al maestro Krahe por el plagio). Es San Felipe de Suresnes y, ya se sabe, los santos no se jubilan.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-7685986277267992552016-01-15T12:11:00.000+01:002016-01-21T10:06:43.413+01:00Com hem arribat?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-fwVzJMDqEmA/Vp1hgLv8VEI/AAAAAAAACnI/nvl3pOcl9fw/s1600/carles-mas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="142" src="http://4.bp.blogspot.com/-fwVzJMDqEmA/Vp1hgLv8VEI/AAAAAAAACnI/nvl3pOcl9fw/s400/carles-mas.jpg" width="400" /></a></div>
Després de veure la rèplica de Carles Puigdemont a altres diputats del Parlament durant la sessió d'investidura i de sentir les seves primeres declaracions com a President de la Generalitat, encara que no sóc convergent, no tinc cap problema en reconèixer que aquest paio és un crack. Ho dic sincerament. M'ha agradat la forma, la actitud... Pel que fa al fons, ja tindrem temps de valorar-ho. Segurament, si jo fos veí de Girona, tindria algun element més, però no és el cas. Sigui com sigui, és evident que no estem en el millor dels escenaris -tampoc en el pitjor-, però fins aquí hem arribat i convindria no oblidar com hem arribat.<br />
<br />
Llàstima que el President Mas, no ens ha donat l'opció de votar-li en nom de Convergència i com a cap de llista. Així, hauríem sabut millor que votem i, passades les eleccions, ens hauriem comptat millor i, molt probablement, també ens haurien estalviat tot aquest lamentable espectacle que hem viscut fins fa pocs dies. President Mas: la diversitat suma i la homogeneïtat penalitza el sobiranisme, encara que això no sigui el millor escenari per la seva formació política. Ho ha entès, això? Em sembla que no. Després de embolicar-ho tot, no ho tenia tan complicat: o eleccions o donar un pas enrere i posar Catalunya davant del seu nom i li ha costat Deu i ajuda prendre aquesta segona opció.<br />
<br />
Igual és que sóc una mica miop (bé, de fet, en tinc alguna diòptria a cada ull) o, potser, el meu problema és que sóc molt sectari, no ho sé... però el cert és que, fins ara, veig poca, molt poca, autocrítica, i massa personalisme per part de Convergència i, menys encara, de l'expresident Mas, en contraposició a la CUP, a la qual l'han volgut vestir de irresponsable, integrista i unes quantes perles més que m'estalvio, quan els "experts" en "integrisme" (sobre tot en integrisme neoliberal) i en fer servir les banderes -i a la societat civil mateixa si els hi ha convingut- pels seus interessos son uns altres. Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-77105824054942304122015-10-11T12:15:00.000+02:002016-01-18T23:02:20.595+01:00¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme el 20-D?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-08hoIDcbQ_o/Vp1ghwauxyI/AAAAAAAACnA/7AwAKYt0jJ8/s1600/republica-catalana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-08hoIDcbQ_o/Vp1ghwauxyI/AAAAAAAACnA/7AwAKYt0jJ8/s1600/republica-catalana.jpg" /></a></div>
¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme per ser present (o no ser-hi) a Madrid a partir del 20-D? ¿Cal una “llista de país”? Responc a aquestes qüestions amb d' altres preguntes: Primera: donada la lògica plebiscitària a la qual, per cert, tothom s'ha acabat apuntant a posteriori, ¿No era el el 27-S una comtessa extraordinària i singular que justificava la unitat del sobiranisme? Segona: ¿Què justificaria ara, en un marc estatal i en una lògica de eleccions espanyoles, repetir la mateixa fórmula electoral amb els mateixos actors polítics? Tercera -i més important-, ¿A qui beneficiaria i a qui penalitzaria aquesta estratègia? Ara, les respostes: penalitzaria a Podem/Podemos, els únics que accepten una certa lògica de reconeixement del dret a decidir i representen una via de transformació progressista a l'Estat espanyol i, des de la perspectiva de Catalunya, també perjudicaria al mateix sobiranisme, en la mesura que alimentaria -i donaria "arguments"- als discursos més jacobins i conservadors de l'altra banda de l'Ebre. Tot això no ajudaria, precisament, a la construcció d'una nova República catalana. ¿A qui beneficiaria aquesta fórmula? Ja ha quedat prou clar: als discursos que, en el camí del nostre alliberament nacional i social, ens posaran més pals a les rodes: primer a C's, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, després al PP en l'àmbit espanyol i, de retruc, als sectors més jacobinistes del PSOE. És a dir: més dreta, més espanyolisme i més “constitucionalisme” a Espanya i, en conseqüència, un context no gaire engrescador, em sembla.
Seria més coherent i, sobre tot, més intel·ligent, que cada opció es presentés -o no es presentés- des de la seva diversitat i amb el seu propi perfil. Una altra cosa acabaria pervertint les aspiracions nacionals, donant aire a un establishment que, en teoria, es pretén superar.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-72812472312527121302015-08-01T11:25:00.000+02:002016-01-20T23:11:28.554+01:00Hotel Torre Agbar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-UgI9upb-acA/VbyP6qWeQEI/AAAAAAAACj0/pA7T2S0hLOo/s1600/Torre_Agbar_-_Barcelona%252C_Spain_-_Jan_2007.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-UgI9upb-acA/VbyP6qWeQEI/AAAAAAAACj0/pA7T2S0hLOo/s320/Torre_Agbar_-_Barcelona%252C_Spain_-_Jan_2007.jpg" width="128" /></a></div>
<br />
<i>Emin Capital</i> ha anunciat que la Torre Agbar queda exempta de la moratòria hotelera de Barcelona i que, per tant, podrà transformar-se en un hotel. El propietari va explicar que "van sol·licitar el certificat del règim urbanístic abans que es publiqués la moratòria hotelera al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona" i que, per això, el projecte seguirà endavant. Ara vindran les crítiques -i els crítics- de torn contra el nou ajuntament. Si no es deixés fer l'hotel els acusarien de ser antisistema, de posar-se al marge de la llei, de perjudicar el creixement econòmic, de ser irresponsables, etc… Si al final es fa per una obligació legal, serà una baixada de pantalons. Objectivament, no és massa coherent ni consistent la crítica. Fins avui, el balanç de govern està sent molt més positiu del que alguns esperaven i desitjaven. Personalment, estic absolutament encantat amb una alcaldessa i un equip municipal que sí em representen, i també de tenir, després de les últimes eleccions, un consistori més d'esquerres i més sobiranista, malgrat que a les dretes -i als partits del règim- els hi pesi. Poca crítica i molt, massa, partidisme.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-5836210167414833572015-06-28T22:19:00.000+02:002015-06-29T21:37:59.529+02:00La puta i la Ramoneta no estaven mortes del tot...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-rvUC7Xked0Q/VZBT7xCy88I/AAAAAAAACic/30EhXh4TdQA/s1600/verkami_55bd542972e8887dda499bb78faebc4b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="138" src="http://4.bp.blogspot.com/-rvUC7Xked0Q/VZBT7xCy88I/AAAAAAAACic/30EhXh4TdQA/s400/verkami_55bd542972e8887dda499bb78faebc4b.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;">El coordinador general de CDC, Josep Rull ha dit avui a
TV3 que calen estructures d'estat per garantir els drets socials. Sense estar-hi en desacord, faig tres preguntes: 1) Mentre arriben aquestes estructures, què hem de fer si no es pot parlar del model ni del patiment social? 2) Hi ha alguna raó per la qual no sigui
compatible abordar els models jurídic i social a la vegada? 3) Com, sense
recórrer a la metafísica, es pot plantejar un nou estat sense explicar com ha de
ser? Com veieu només són tres qüestions senzilles. É</span><span style="font-family: inherit;">s clar que podem complicar
el tema si afegim altres declaracions, com la de la portaveu del partit, Mercè
Conesa, que ha assegurat, també avui, després de l'executiva de CDC, que "no es
treballarà en estructures d'estat que estiguin fora de la legalitat
vigent". És a dir que, com que no es pot superar la “legalitat vigent” per
fer les estructures d'</span>estat<span style="font-family: inherit;">, hem d'entendre que tampoc seran possibles les
polítiques socials i, com tampoc es defineix enlloc el model social que es
proposa amb el nou Estat, doncs, sincerament, és molt complicat saber de què estem parlant. La veritat és que tot plegat és una mica embolicat i no sé molt
bé si amb aquests plantejaments es vol posposar indefinidament la sobirania
política, o la equitat social, o ambdues qüestions. </span><span style="font-family: inherit;">Potser el problema el
tinc jo, que sóc massa dogmàtic i massa sectari, per no entendre la construcció
d'un Estat independent sense parlar també d'una revolució (o evolució) </span>democràtica,<span style="font-family: inherit;"> i Convergència (també Unió) em suggereixen exactament el contrari. Millets,
Montulls, Pujols i similars no em semblen referents per construir res. </span>Potser <i style="font-family: inherit;">la puta i la Ramoneta</i> no estaven mortes del tot i, com cantava el mestre Peret, només s'havien anat de <i>parranda</i> i ja han tornat.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-33190633916759703102015-05-02T23:07:00.000+02:002015-05-02T23:28:16.457+02:00"Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-QllH0fqii4s/VUU-rBNvXuI/AAAAAAAAChc/fvOHuPlL9nI/s1600/ciutadans-logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-QllH0fqii4s/VUU-rBNvXuI/AAAAAAAAChc/fvOHuPlL9nI/s1600/ciutadans-logo.jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<br />
Ja estaven trigant. Copio i pego: “Ciutadans no ha descartat aquest dissabte, després de la reunió que ha mantingut amb el PSOE a la seu del Parlament andalús, abstenir-se en "segona votació" a la investidura de Susana Díaz com a presidenta de la Junta a la desena legislatura si hi ha un "acord econòmic" i es recullen les seves propostes” (1). A Lerroux, sumem Lampedusa, ho amanim amb una mica de populisme postmodern (curosament cultivat a certs laboratoris mediàtics) i... Chapeau! Dues medicines en una: per salvar la pàtria i preservar la constitució del 78. "Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi"<br />
<br />
<br />
(1) <a href="http://www.ara.cat/politica/Jose_Manuel_Villegas-Ciutadans-PSOE-Susana_Diaz-investidura-corrupcio-economia_0_1349865311.html" style="background-color: white; color: #1155cc;" target="_blank">http://www.ara.cat/politica/<wbr></wbr>Jose_Manuel_Villegas-<wbr></wbr>Ciutadans-PSOE-Susana_Diaz-<wbr></wbr>investidura-corrupcio-<wbr></wbr>economia_0_1349865311.html</a>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-54831232879971132272015-04-21T21:25:00.000+02:002016-01-20T20:30:07.872+01:00Barcelona en Comú utilitzarà la imatge d'Ada Colau a la papereta electoral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0WDxuYGxAlY/Vp_gLgJaUiI/AAAAAAAACnc/aAlnynCJ8W4/s1600/0000-21.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="244" src="http://3.bp.blogspot.com/-0WDxuYGxAlY/Vp_gLgJaUiI/AAAAAAAACnc/aAlnynCJ8W4/s320/0000-21.png" width="320" /></a></div>
Acabem de saber que Barcelona en Comú farà servir la imatge de la seva cap de llista a les paperetes electorals per a les eleccions del 24 de maig i ja han començat els adjectius a certs foros d’opinió: jacobinisme, ‘fotocopia de Podemos’, culte a la personalitat... i moltes més perles semblants. Sens dubte, està Can Convergència realment molt preocupada. Sembla que és molt probable que a la capital de Catalunya, desprès de les eleccions municipals, es capgiri la truita des de plantejaments populars (en el sentit etimològic del terme) i això els hi treu la son. No els hi manquen motius. Desprès del 24 de maig, sembla molt plausible una via trencadora que pugui tornar la ciutat als barcelonins. Per molt que algú faci joc brut, com la jugada de registrar una marca amb moltes opcions comunicatives com ‘Guanyem’ per evitar que ‘l’adversari’ la faci sevir, això és una realitat inapel·lable. Si, per males arts, no han pogut fer servir la marca 'Guanyem', em sembla perfecte que s'adopti la millor alternativa des de aquest punt de vista. CiU, com sempre, farà servir la Senyera (estelada o no) pels seus interessos. Ja ens tenen prou acostumats, fins i tot avorrits. Encara que no es pot discutir que a BCN, insisteixo, tenen motius molt ben fonamentats per estar preocupats, no crec que, a aquestes alçades de la pel·lícula, sigui això un argument massa creïble per ningú, i menys si parlem de unes eleccions municipals on el patriotisme te, en gran part, la forma de la gestió de lo immediat i de la proximitat a la ciutadania, molt quantificable en termes socials. En aquesta tessitura, que Barcelona en Comú utilitzi la imatge de la seva candidata, Ada Colau, a la papereta com a estratègia comunicativa em sembla genial. Al menys, ningú la registrarà per impedir el seu ús.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-32271052361293290382015-02-11T10:26:00.001+01:002016-01-20T20:34:28.845+01:00UN VIATGE ACCIDENTAT [1]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-NTcwDdHl3PA/Vp_hAcSZtrI/AAAAAAAACn0/Ev98CfqW8-k/s1600/el-viejo-y-el-asno.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-NTcwDdHl3PA/Vp_hAcSZtrI/AAAAAAAACn0/Ev98CfqW8-k/s320/el-viejo-y-el-asno.gif" /></a></div>
<br />
Des d’un petit poble dels Pirineus, fa uns quants anys, quan encara les comunicacions eren limitades i els mitjans de transport molt rudimentaris, un pare i un fill, acompanyats del seu ruc, anaven recorrent els camins de la comarca a recollir provisions de llenya per poder passar l’hivern. Una vegada recollida la llenya, el pare la va carregar a l’animalot i, tots tres plegats, van emprendre el camí de tornada cap a casa. No feia ni cinc minuts que caminaven, que una dona els va començar a cridar amb força: “No us fa vergonya! Vosaltres camineu tranquil·lament i la pobra bestiola tan carregada... Pobre animal, arribarà baldat”. Llavors, el pare, després de pensar una estona sobre allò que havia dit la dona, va repartir la càrrega entre tots tres i van continuar el camí.
Al creuar un rierol, un home que estava pescant va dir al pare: “Pobre nen, tan petit i ja ha de fer tota aquesta caminada sol... Potser hauries de pujar-lo a sobre del ruc i així es trobarà millor.” El pare va pensar-ho i va decidir tornar a redistribuir la càrrega i fer lloc al seu fill per tal que pogués pujar a sobre de l’animal. Després de perdre una bona estona, van reemprendre la marxa. A mig camí, quan ja començava a fosquejar, es van trobar amb un pastor que els va advertir que veia el ruc massa carregat, i els va aconsellar que li descarreguessin una mica de pes o potser l’animal podria patir algun problema greu. Després de xerrar una bona estona tots tres, van decidir que el nen baixés de nou i, d’aquesta manera, ja de nit, van continuar fent camí.
Quan ja gairebé eren a destí, el pare va caure en un sot, que no va veure per la falta de llum, i es va fer mal a una cama. Per sort, el nen, que era prou espavilat, va poder arribar al poble i demanar auxili als veïns, i van poder portar el pare al metge per tal que li guarís la cama, però, amb tot l’aldarull, ningú no va poder evitar que es perdés tota la llenya, amb la qual cosa tota la feina que havien fet al llarg de la jonada es va perdre completament. Quina és la conclusió que podem treure d’aquesta petita història? Moltes vegades, fem el que fem, sempre trobarem algú que no estarà d’acord amb els nostres actes i, davant d’això, quan el que volem és trobar de debò una bona solució als nostres propis problemes, hem d’entendre que mai ningú no farà la nostra feina. Així, doncs, res millor que la pròpia reflexió si no volem tenir sorpreses desagradables.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"> [1]ADAPTACIÓ MEVA DEL CONTE TRADICIONAL “EL SEÑOR, EL NIÑO Y EL BURRO”. AQUESTA PETITA HISTÒRIA DEL CONDE LUCANOR VA SER REESCRITA L’ESTIU DE 2006 PER UN SEVIDOR PELS MEUS NEBOTS NEREA I ELS PETITS NAIARA I YERAY. AVUI, FEBRER DE 2015, RECUPERADA DELS MEUS DISCS DURS (EL DEL CAP, EL DEL COR I L’ALTRE…) PELS MEUS DOS TRESORS, LA GIBET I LA JOVANA.</span>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-86352851459433382562014-12-26T00:19:00.001+01:002016-01-20T20:31:56.101+01:00Pablo Iglesias ha desembarcado en Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-fUPGAwlcnHI/Vp_gklDRQHI/AAAAAAAACnk/VX5zHavgtYU/s1600/Cat-pod.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-fUPGAwlcnHI/Vp_gklDRQHI/AAAAAAAACnk/VX5zHavgtYU/s1600/Cat-pod.jpg" /></a></div>
Pablo Iglesias ha desembarcado en Catalunya y Podemos toma posiciones y va, más o menos, dibujando sus propuestas en un marco, por razones holgadamente conocidas, bastante más complejo que el estatal. Hace bien. Si su idea es crear una herramienta para cambiar las cosas, hay que adecuarla al objeto al que va desinada, y eso, como buen dominador de las ciencias sociales, lo sabe perfectamente Iglesias. ¿Mi sensación? Coincidencias y dudas. Estoy del todo de acuerdo en la necesidad de regenerar España y Catalunya. Ahora mismo todas las posibilidades están abiertas y eso es positivo. Podemos tiene la oportunidad de intervenir en las políticas económicas y en el modelo de país. En el contexto de Catalunya es perfectamente posible en políticas sociales un eje, por ejemplo, ERC-CUP-PODEMOS-ICV-GUANYEM, que sea una alternativa, siempre que se respete la capacidad de la sociedad civil de articularse e intervenir y, hasta ahora, no se puede discutir su papel activo y su protagonismo, que debería ir a más.
En otras palabras: derecho a decidir “en todo y sobre todo”, pero aplicando el mismo principio siempre, se trate del modelo de Estado o del perfil social que ha de configurarlo. Tan absurdo es pensar que la independencia es la quimera de la justicia social, como afirmar que lo que ha pasado los últimos años en Catalunya es una mera maniobra de CiU -y la derecha (o la casta, si se prefiere) catalana- para justificar sus recortes y agresiones sociales. Creo que el proceso constituyente de un Estado independiente en Catalunya (si así lo decidimos l@s catalan@s) puede ser una oportunidad de construir un nuevo modelo, con más protagonismo de la ciudadanía y lejos de los parámetros de la transición política del post franquismo. Lo que no excluye que ese proceso también sea igual de necesario y deseable en España. Sin duda se trata de un camino paralelo, pero me parece que en ese viaje debe haber complicidades y no subordinaciones.
En este punto, da la sensación que, desde el discurso de Podemos, cuesta entender que la regeneración de España y Catalunya puede ser cómplice -e incluso complementaria- pero eso no debe ser sinónimo de supeditada. El límite lo debe poner la ciudadanía. Si realmente Podemos apoya el derecho a decidir (en todos los ámbitos) como una consecuencia de la radicalidad democrática que, se supone, los define, no debería ser muy complicado asumir esta idea. Si existe una oportunidad real de que la España “de charanga y pandereta” sea desterrada de una vez, para que eso sea posible la primera condición es despojarse de sus esquemas mentales y, siguiendo con las palabras de Machado, tomar sin complejos “la maza y la idea”. Espero que la cosa no desemboque en una especie de neolerruxismo postmoderno. Sería perder una oportunidad. Otra más…Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-66476198256358801422014-11-02T22:51:00.000+01:002014-11-02T23:07:14.967+01:00Desmond Tutu, Pérez Esquivel, Ken Loach y otras siete personalidades internacionales reclaman el derecho a decidir de Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-z5Sz5SABgn0/VFalt84tE_I/AAAAAAAACds/hJYlj3MHoUo/s1600/1414848787007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-z5Sz5SABgn0/VFalt84tE_I/AAAAAAAACds/hJYlj3MHoUo/s1600/1414848787007.jpg" height="132" width="400" /></a></div>
<br />
Desmond Tutu, Pérez Esquivel, Ken Loach y otras siete personalidades internacionales han firmado un manifiesto en el que piden que los catalanes "<i>puedan votar sobre su futuro</i>". Parece que la sensatez no es una cualidad que cotice al alza en el Reino de España y, como tantas veces, hay que mirar hacia fuera para ver algo de cordura entre tanta charanga, pandereta y tontería. Corto y pego: <i>“Una mayoría de catalanes han expresado repetidamente y de diversas maneras su deseo de ejercer el derecho democrático de votar sobre su futuro político. Esta firme demanda de votar es el resultado de un largo desacuerdo entre los gobiernos de Cataluña y España sobre el grado de autonomía cultural, política y financiera de que deberían gozar los catalanes, a pesar de los numerosos intentos de alcanzar una solución aceptable”</i>. Es de agradecer el esfuerzo de los firmantes, pero me temo que no se puede pedir peras al olmo, de la misma forma que no se puede esperar del escorpión que cambie su naturaleza: siempre acabará picando a la rana, por mucho que vaya sobre su lomo en medio del estanque y el resultado sea fatal para ambos. En medio del naufragio, siempre habrá el típico "listo" "de izquierdas" que los acuse de estar al servicio del "maléfico nacionalismo", que "se envuelve en banderas para justificar los recortes", o el recurrente tertuliano iluminado o "estadista" de la derecha salvapatrias que proponga su ilegalización. Con esta fauna ya me veo cruzando los Pirineos para poder ver el cine de Loach o comprar un libro de Preston...Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-35571461594987677612014-10-18T10:19:00.000+02:002014-10-21T09:50:17.541+02:00Quina llista de país?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--I_Jz3ot7i8/VEIhSsYkP0I/AAAAAAAACdY/Guenpy_Z2Ok/s1600/urna-electoral-4111-300x231.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--I_Jz3ot7i8/VEIhSsYkP0I/AAAAAAAACdY/Guenpy_Z2Ok/s1600/urna-electoral-4111-300x231.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El sobiranisme es transversal i plural, com el país. Per
tant, en unes eventuals <span style="background-color: white; color: #444444; font-size: 16px; line-height: 22.3999996185303px; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">eleccions plebiscitàries -amb més raó-</span></span> hauriem de poder votar diferents opcions amb un punt comú: la DUI (preferiblement,
ratificada per un referèndum posterior). El que tracta de fer Convergència amb
la mandanga de la "llista de de país" fa vergonya aliena: manipular
les aspiracions nacionals de la ciutadania per sortir del pou on s'han ficat
ells solets. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una llista d'aquest tipus només serveix per salvar a la dreta a
costa de restar diversitat, vots
sobiranistes i valor democràtic. En aquest context la condició que ha plantejat el coordinador
general de CDC, Josep Rull, a ERC: "o accepta una llista amb CDC o no
avançaran eleccions" és un pur xantatge. No te res de extraordinari, son
molts anys de CiU considerant que Catalunya és seva.<span style="background: white; color: #525252; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"> </span>Ras i curt.<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
Si Convergència tingués una mica de perspectiva nacional,
per sobre del tacticisme, veuria que el president Mas, amb una llista de
Convergència, és el seu millor valor, amb prou garanties per sumar uns
resultats molt dignes i una majoria aclaparadora sobiranista, des de la suma de
la diversitat. Hi han dues coses, però, que impedeixen això. Primer: no volen
renunciar al poder i, segon: en funció
de allò (o d'aquells) que representen, no els agrada gens que la política (i menys
el seu model social) s'escori a l'esquerra. Potser, demanar aquest anàlisi es
massa demanar als Convergents?</div>
</div>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-34680140119425924952014-09-26T11:28:00.001+02:002014-09-26T11:28:05.625+02:009 de novembre<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-r0zxm2wcjcs/VCUuaQQ6oJI/AAAAAAAACbk/DIrQ3Y8JohA/s1600/Tapant%2Bamb%2Bles%2Bbanderes.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-r0zxm2wcjcs/VCUuaQQ6oJI/AAAAAAAACbk/DIrQ3Y8JohA/s1600/Tapant%2Bamb%2Bles%2Bbanderes.png" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font de la imatge: http://gargotaire.blogspot.com.es/</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Enigma resolt: <span style="background-color: white;"><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">Artur Mas signarà aquest dissabte el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Es tracta, </span></span><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">bàsicament</span></span><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">, de </span></span></span><span style="background-color: white; color: #525252; line-height: 21px;"> </span><span style="background-color: white;"><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">"arribar tan lluny com sigui possible", sempre en funció del factor temps vinculat a la batalla jurídica amb el Govern del </span></span><i style="color: #525252; line-height: 21px;">Reino de España. </i><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">Tanquem un </span><span style="line-height: 21px;">capítol</span><span style="line-height: 21px;"> més d'aquest <i>culebrón </i>de tacticisme i </span></span><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">estratègia</span></span><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;"> política i ens apropem a la hora de la veritat. </span></span></span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: inherit;"><span style="line-height: 21px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">Em semblà, però, que encara manquen uns quants fascicles del llibre fins a arribar on </span></span><span style="background-color: white; color: #525252; line-height: 21px;">haguem d'arribar. El destí està per escriure i el més important es que el camí el fem -i el marquem- tota la ciutadania, que, ara per ara, -i per sort- està davant dels actors polítics, com ha de ser. El preocupant és que exercir la democràcia sigui tan complicat i, alguns s'entestin en fer de les lleis cadenes, en lloc d'instruments democràtics. </span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="color: #525252; font-family: inherit;"><span style="line-height: 21px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #525252;"><span style="line-height: 21px;">Com cantava La Trinca, a</span></span></span><span style="background-color: white; color: #525252; line-height: 21px;">l final haurem de fer servir les velles estratègies de fa tres dècades:</span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="color: #525252; font-family: inherit;"><span style="line-height: 21px;"><br /></span></span></span>
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">El bròquil s'està florint... </span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">tu ja m'entens! </span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">però no creiem en el bròquil... </span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">tu ja m'entens! </span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">demà serà un altre dia...</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">tu ja m'entens!</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">i així el dia de demà</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">eixe poble cridarà</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">s'ha acabat el bròquil!</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">tu ja m'entens!</span></i></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #525252; line-height: 21px;"><span style="font-family: inherit;">Sembla que el temps no passi per alguns... </span></span><br />
<span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333; line-height: 22.3999996185303px; text-align: center;">Doncs això. <i>J</i></span><span style="color: #333333;"><span style="line-height: 22.3999996185303px;"><i>a m'enteneu...</i></span></span></span>Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-44652927626314551762014-04-14T22:20:00.000+02:002014-04-15T11:12:46.922+02:00140414<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-z_XVTnAXOkk/U0w-ZGuZaPI/AAAAAAAACas/B1iY8OvhXD8/s1600/estelada-republicana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-z_XVTnAXOkk/U0w-ZGuZaPI/AAAAAAAACas/B1iY8OvhXD8/s1600/estelada-republicana.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
On és? Als carrers i a les places de tot l'Estat; als sindicats, a les AMPES, a les vivendes ocupades, a les mobilitzacions de tots els colors... És a la societat civil més dinàmica, aquella tossuda i que no es resigna mai... Està en els <i>escraches</i>, en els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge i en contra dels desnonaments. Està també en una gran part de la societat civil del meu país, que ha decidit començar a caminar pel seu compte, més que farta d'un model excloent, uniformitzador i carca.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No està en un Estat amb <i>olor de tancat i sagristia</i> de corona imposada per un dictador... No està en una democràcia castrada i vigilada en el seu origen; transitiva en comptes de constituent. No està en una llibertat transitada, en comptes de recuperada, que té les ales petites i no pot volar molt lluny. No està en les velles estructures de la <i>segona restauració</i>. És a dins nostre: diversa, plural, potent, confusa i poc cohesionada encara, però que s'expandeix i creix des de la pura necessitat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Per la caprichosa combinació dels números i per allò que representa, <i>140414</i> és una molt bonica xifra, i alguna cosa més...</div>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-60278012783609696572014-03-11T23:33:00.000+01:002014-03-12T09:23:48.598+01:00"Margallades"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://lh3.ggpht.com/-Z81-QULF6BM/Uo_L7LKrlvI/AAAAAAAACXg/r-BZdiTPOiE/s1600/2013-10-24%25252012.32.01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="http://lh3.ggpht.com/-Z81-QULF6BM/Uo_L7LKrlvI/AAAAAAAACXg/r-BZdiTPOiE/s640/2013-10-24%25252012.32.01.jpg" height="300" width="400" /> </a> </div>
<br />
Vagar per l'espai sense rumb, com un espectre... No ser part de la UE per tota l'eternitat (igual això, més que una amenaça, és un alleujament...). Calamitats, plagues... i, del dolent, el pitjor... Són, per la boca del Ministre Margallo, els grans "arguments" de la diplomàcia estatal contra la voluntat col·lectiva de ser preguntats. Quan la llei és una mordassa per a la ciutadania, en comptes d'un instrument a les seves mans, i quan els "arguments" són aquestes ocurrències, realment donen ganes de córrer i no mirar enrere. És molt possible que no sapiguem que serem de grans, però el veritable risc és que ens passi allò de "madurar tant" que al final ens pansim i, sens dubte, saber el que no volem ser també és un pas.Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-57591131944807106682014-01-28T23:28:00.000+01:002014-01-28T23:28:50.631+01:00Hasta siempre, maestro...<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 19.5px;">Hacía tiempo que no escribía, pero hoy toca. Como los buenos, cuando más falta hacen se marchan, aunque no se le puede pedir más tras casi un siglo en la trinchera. El Boss lo describió como "un archivo viviente de la música y de la conciencia de Estados Unidos, un testamento del poder de la canción y de la cultura para empujar a la sociedad a lo largo de la historia". </span><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;">Se ha ido otro grande. En todo caso, sus ideas y su música siguen siendo herramientas imprecindibles. Hasta siempre, maestro...</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333;"><span style="background-color: white; line-height: 17.940000534057617px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Czk2hj4VISg" width="560"></iframe></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span></span>
<br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17.940000534057617px;"><br /></span>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-52526860469796168002013-11-21T23:56:00.002+01:002013-11-26T00:25:36.718+01:00Los cómplices de un crimen también son asesinos<div style="text-align: left;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-v53JNagPnm8/UpPZwdKBLSI/AAAAAAAACYM/uWZOyaSpU7g/s1600/Mamadou-Melilla-MarruecosFotografia-Angel-Navarrete_EDIIMA20130917_0594_23.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="http://2.bp.blogspot.com/-v53JNagPnm8/UpPZwdKBLSI/AAAAAAAACYM/uWZOyaSpU7g/s320/Mamadou-Melilla-MarruecosFotografia-Angel-Navarrete_EDIIMA20130917_0594_23.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
La emigración es un hecho consustancial al desarrollo de las culturas humanas a lo largo de toda nuestra historia; hay de muchas tipologías y se da en multitud de contextos: podemos hablar de inmigración y emigración socioeconómica, política, lúdica o imperialista; estacional, familiar o de género; de ámbito local, urbano, regional o planetario... El abanico de posibles clasificaciones es inmenso. Sin embargo, no es otra cosa que una estrategia fundamental de construcción de nuevas identidades (y eso quiere decir una vía esencial de renovación, evolución y enriquecimiento social) y, al mismo tiempo, una forma básica para pervivir y sobrevivir como individuos, de ahí su fuerza inmensa como fenómeno social.<br />
<br />
Europa mira hacia otro lado tras los 12 kilómetros de alambre, cuchillas y mallas diseñadas para contener el hambre y la necesidad: un<i> cortafuegos</i> entre Marruecos y Melilla cuyo único propósito es dificultar la inmigración “irregular”. Después de esa barrera, esperan los helicópteros, las torretas y las patrullas de vigilancia, con sus visores nocturnos, térmicos y demás tecnología... Obstáculos supuestamente "infranqueables" y cotidianamente superados por el miedo a la miseria y la lucha por la vida. Mientras todo eso ocurre, el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, “no sabe si las cuchillas de la valla de Melilla pueden producir efectos sobre las personas” y su partido ignora la petición de toda la oposición de retirar<b> </b><span style="font-family: inherit;"><a href="http://politica.elpais.com/politica/2013/10/31/actualidad/1383248597_158835.html" style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(255, 77, 0); border-bottom-style: dotted; border-bottom-width: 1px; color: #ff4d00; line-height: 20px; outline: none; padding: 2px 0px 1px; text-decoration: none;"><b>las concertinas, o cuchillas, de la valla de Melilla</b></a><span style="line-height: 20px;">.</span></span><br />
<br />
¿Qué hay tras estas actitudes? ¿Qué se esconde detrás de los discursos que condenan y criminalizan? Básicamente, planteamientos que se fundamentan sobre el desconocimiento y el miedo del "otro ", la reafirmación y mitificación excluyente de la propia identidad (supuesta y construida) y el espanto y la resistencia del autodenominado<i> primer mundo</i> a ver la otra cara de su <i>estado de bienestar</i> (o lo que queda de él): la explotación sistemática, la destrucción cultural y el sufrimiento permanente de la inmensa mayoría de los habitantes del planeta. Todo ello, en el fondo, no es otra cosa que una manera absurda de dar la espalda a la realidad y tratar de posponer lo inevitable: el colapso de un modelo social, político y económico absolutamente insostenible.<br />
<br />
Los cómplices de un crimen también son asesinos. Mirar para otro lado y negar "el otro" es, en esencia, negarnos a nosotros mismos, negar nuestra propia identidad mestiza y, en consecuencia, la misma capacidad de evolución y renovación de nuestra sociedad. Al fin y al cabo, todos y todas somos inmigrantes, incluido Rajoy. Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-63324876616316480172013-11-13T21:43:00.000+01:002014-03-11T22:56:45.169+01:00Las hostias siguen cayendo...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_-Aqoxxj-Vc/UoPi4fNUtLI/AAAAAAAACXQ/mOdXIhR5Ktc/s1600/IMG_1096.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-_-Aqoxxj-Vc/UoPi4fNUtLI/AAAAAAAACXQ/mOdXIhR5Ktc/s400/IMG_1096.JPG" height="252" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Courier New";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: inherit;">La educación
y el modelo educativo dicen mucho del tipo
de sociedad en la que nos toca transitar y, más importante todavía, de las
posibles derivas en su evolución posterior. Absolutamente nada en este campo es
“neutro”. Siempre existe un trasfondo
ideológico en todo modelo educativo que tiene muchas y variadas implicaciones:
laico o confesional; público o privado (concertado o no); arraigado a la
cultura propia o “ajeno”; excluyente o inclusivo; universal o elitista… Nada es
azaroso y todo responde a una intencionalidad. No es lo mismo hablar de
formación que de educación, de la misma manera que no es igual que un
arquitecto o un abogado sean profesionales eficientes y brillantes que el hecho
de que asuman -o comprendan- cosas como el derecho a una vivienda digna, un
urbanismo humano o unas leyes justas. Eso entra en el ámbito de la ciudadanía y
no lo explican los manuales técnicos. Todo depende, en el ámbito de la
educación, de quién ejerce su control social y para qué fines lo hace. No es
casual que acabada la Guerra Civil -y a lo largo de ella- se llevara, por parte
de los golpistas, toda una campaña de depuración y exterminio -físico y social-
de los modelos educativos republicanos (legítimos, democráticos y avanzados) para adecuar el sistema educativo a los intereses y el modelo que
los vencedores pretendían imponer. Tampoco es accidental que gran parte de la
resistencia democrática a lo largo de la dictadura y, más notoriamente, en su
etapa terminal, se llevara desde el ámbito educativo y, tras las “sacas” y las
purgas del primer franquismo, el peaje social pasara a la represión (torturas y
asesinatos incluidos) de aquellos estudiantes, profesores y demás actores educativos. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: inherit;"> <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">En 2013, la
educación sigue apareciendo como un campo de batalla donde, desde la viabilidad
del presente, se puede condicionar el color de un futuro que, por cierto, será
bastante oscuro para nuestras hijas e hijos, si no lo impedimos. ¿Cómo hacer
una cosa tan complicada? Lo que no vale para nada es quedarse en casa,
lamentarse y, como mucho, despotricar en la tertulia de turno o en el bar de la
esquina, para quedarnos descansados y/o descansadas. Que yo sepa, hay caminos
para ello: la implicación y la movilización de toda la sociedad (ejercer
ciudadanía) y el voto. Todo está inventado y, básicamente, toca hacer lo mismo
que hicieron nuestros padres, abuelos y demás generaciones precedentes, en
muchos casos sin ni siquiera poder votar y a costa de un precio mucho más alto
que el nuestro, como su propia integridad física. Se lo debemos a ellos y a los
que vienen detrás. En 2013, la “nueva”
represión, globalizada y moderna, tiene muchos nombres: <i>control del déficit</i>, <i>optimizar</i>
el sistema público, <i>simplificar y
racionalizar</i> la administración… Dogmas y mantras que tratan de justificar y
dar cobertura “moral” a la enorme batería de medidas demoledoras que se están
perpetrando contra la mayor parte de la ciudadanía. Como canta Ismael Serrano, <i>las hostias siguen cayendo sobre quien habla
de más. Q</i>ue se lo pregunten a
los cinco profesores de Guadalajara, que se enfrentan a cuatro años de cárcel,
<i>tras una protesta por la educación pública en 2011</i><a href="file:///E:/Nuevo%20Documento%20de%20Microsoft%20Office%20Word%20(2).docx#_edn1" name="_ednref1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="ES" style="line-height: 115%;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></a> . Tras
leer la noticia, queda claro que, a día de hoy, todavía persiste un cierto <i>PP</i>oso
de la dictadura que tiene su misma alma y aplica, sin rubor alguno, aquello de
las <i>depuraciones</i> de los <i>elementos no afectos</i>. Uno se siente
indignado y, a la vez, “afortunado” de no vivir en el 36… ¿o sí?</span>
</span><br />
<div>
<!--[if !supportEndnotes]--><span style="font-family: inherit;"><br clear="all" /></span>
<br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="edn1">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///E:/Nuevo%20Documento%20de%20Microsoft%20Office%20Word%20(2).docx#_ednref1" name="_edn1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="ES" style="font-family: inherit;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"> <a href="http://www.eldiario.es/sociedad/educacion-protesta-guadalajara-profesores_0_195980962.html">http://www.eldiario.es/sociedad/educacion-protesta-guadalajara-profesores_0_195980962.html</a></span><span style="font-family: Courier New;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1666484798688791237.post-19549212432109406242013-10-18T21:59:00.000+02:002013-10-21T23:58:29.486+02:00Me hacen mobbing<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JjkZiMgH0Jc/UmGR92iNtgI/AAAAAAAACPI/PSJw1rUURrs/s1600/catalunya-espanya.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="http://2.bp.blogspot.com/-JjkZiMgH0Jc/UmGR92iNtgI/AAAAAAAACPI/PSJw1rUURrs/s320/catalunya-espanya.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Vivo en un bloque llamado<i> Reino de España</i>, en virtud de una hipoteca<i> transitiva</i>, firmada hace casi cuatro décadas sin fecha de amortización, tipo de interés completamente variable y sin ningún tipo de índice de referencia. Cuando llegamos al bloque, como veníamos del frío (social) y la indigencia (democrática) no había mucho donde elegir. De hecho, yo no pude elegir nada, ya que era muy pequeñito para ejercer eso del voto, una cosa muy extraña que hacía décadas que nadie practicaba. Tal vez por eso, el resultado final, años después, está resultando tan contraproducente. Como decía, nos acomodamos como pudimos y, con el paso del tiempo, cada vecino se fue centrando en su pequeño mundo, olvidando aquellas cosas comunitarias que, al final, resultan tan importantes para que cualquier engranaje funcione. Esperábamos que las cosas se hicieran solas o que, alguien, <i>graciosamente</i>, gestionara por nosotros aquellas insufribles reuniones de vecinos. Rápidamente, se ofreció como gestora una empresa externa, la misma que había construido y diseñado el bloque con el capital que habíamos acumulado nosotros durante las décadas de frío e indigencia. Por comodidad (o por no tener más opciones) aceptamos y eludimos nuestra farragosa responsabilidad como<i> propietarios</i>.<br />
<br />
La cosa parecía funcionar muy bien. Con una vivienda propia y sin quebraderos de cabeza, hasta nos podíamos permitir algún que otro capricho que, por el mismo precio, quedaba <i>novacionado</i> junto con el capital pendiente. Éramos felices y los gestores de la comunidad, más felices todavía, ya que podían seguir acumulando capital con muy poco esfuerzo y una mínima inversión. Como todo era optimismo, se acometieron varias mejoras: un ascensor moderno, una fachada de diseño y mucha pintura de colores vivos y vanguardistas que no dejaban ver ni las manchas de humedad, ni las grietas que, amenazantes, se iban produciendo en la estructura del edificio. Casi sin darnos cuenta, de la noche a la mañana, nuestro bloque amenazaba con caer como un castillo de naipes y nadie sabía como habíamos llegado a ese punto. Con las reformas y las derramas, no había suficiente para solucionar los problemas estructurales y, para colmo, la empresa que se encargaba de la administración de la finca había sido absorbida por otra más grande y ya nadie sabía done estaba el capital de la comunidad de propietarios. Embargaron las viviendas y pasamos de propietarios a inquilinos, y lo peor de todo es que ya nadie conocía a nadie y, en vez de reunirse la comunidad para afrontar los problemas colegiadamente, seguimos delegando la gestión a terceros y dimos credibilidad a un montón de rumores que nos impedían tener una visión coherente de lo que estaba ocurriendo. Hasta llegamos a pensar que la culpa era nuestra, <i>por haber vivido por encima de nuestras posibilidades</i>. <br />
<br />
Mi vivienda está en el ático. La situación es insostenible: la calefacción no funciona, tengo goteras por todas partes, la instalación eléctrica amenaza con provocar un incendio en cualquier momento, los ruidos - interiores y exteriores- son insoportables... y, para colmo, el vecino de abajo me pide que le indemnice sobre unos daños ocasionados por filtraciones de agua provocadas por unos bajantes degradados y envejecidos de la comunidad. La única respuesta que recibo por parte de los administradores de la finca es que, religiosamente, debo seguir pagando las cuotas mensuales y las derramas. La comunidad, como he dicho, no se reúne hace años y se entrega a una rumorología descontrolada, que le impide ver la viga en el ojo propio ¿Y el presidente? Como si no estuviera... Me estoy planteando hacer una consulta familiar y explorar la posibilidad de ir al pueblo de mis abuelos, reconstruirlo y empezar de nuevo sobre bases más sólidas, equitativas y sin delegar nuestro interés a terceros (me parece que eso se llama ejercer ciudadanía, o algo así...). Creo que, dada la situación, es la única salida posible, aunque parece ser que (según me han comunicado el administrador y el presidente de la escalera) las normas de la comunidad, en virtud de algún insólito punto, impiden que las familias podamos ejercer nuestro derecho a decidir. Es una situación muy extraña. No sé como llamarlo, pero la metáfora es un gran recurso.<br />
<div>
<br /></div>
Listerhttp://www.blogger.com/profile/02795677878711375771noreply@blogger.com1