dimarts, 21 d’abril del 2015

Barcelona en Comú utilitzarà la imatge d'Ada Colau a la papereta electoral

Acabem de saber que Barcelona en Comú farà servir la imatge de la seva cap de llista a les paperetes electorals per a les eleccions del 24 de maig i ja han començat els adjectius a certs foros d’opinió: jacobinisme, ‘fotocopia de Podemos’, culte a la personalitat... i moltes més perles semblants. Sens dubte, està Can Convergència realment molt preocupada. Sembla que és molt probable que a la capital de Catalunya, desprès de les eleccions municipals, es capgiri la truita des de plantejaments populars (en el sentit etimològic del terme) i això els hi treu la son. No els hi manquen motius. Desprès del 24 de maig, sembla molt plausible una via trencadora que pugui tornar la ciutat als barcelonins. Per molt que algú faci joc brut, com la jugada de registrar una marca amb moltes opcions comunicatives com ‘Guanyem’ per evitar que ‘l’adversari’ la faci sevir, això és una realitat inapel·lable. Si, per males arts, no han pogut fer servir la marca 'Guanyem', em sembla perfecte que s'adopti la millor alternativa des de aquest punt de vista. CiU, com sempre, farà servir la Senyera (estelada o no) pels seus interessos. Ja ens tenen prou acostumats, fins i tot avorrits. Encara que no es pot discutir que a BCN, insisteixo, tenen motius molt ben fonamentats per estar preocupats, no crec que, a aquestes alçades de la pel·lícula, sigui això un argument massa creïble per ningú, i menys si parlem de unes eleccions municipals on el patriotisme te, en gran part, la forma de la gestió de lo immediat i de la proximitat a la ciutadania, molt quantificable en termes socials. En aquesta tessitura, que Barcelona en Comú utilitzi la imatge de la seva candidata, Ada Colau, a la papereta com a estratègia comunicativa em sembla genial. Al menys, ningú la registrarà per impedir el seu ús.

2 comentaris:

  1. Estimat Pablo, com be saps en català tenim una dita que diu "No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat". Aquesta dita reivindica la PRUDÈNCIA, o sigui que no s'ha de confiar en l'èxit d'una cosa fins que no sigui segur, fins que no s'hagi esdevingut. En tot cas com que m'imagino que coneixeràs a Paco Ibañez t'envio aquest enllaç on s'explica el mateix: https://www.youtube.com/watch?v=NNrd-RaKSxw

    Per cert un cop hagin passat les eleccions recorda que els que no votarem a l'Ada Colau també som ciutadans Barcelonins, t'ho dic per això que dius de "tornar la Ciutat als Barcelonins".

    En fi, salut i independència. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Company Jordi, crec que barcelonins som tots/es els/les que vivim i pervivim a aquesta ciutat, per sobre de coses com la ètnia, la situació jurídica i social, el gènere, la ideologia i, per descomptat, el sentit del vot. Quan parlo de tornar la ciutat als barcelonins precisament em refereixo a aquesta visió inclusiva: les polítiques municipals han de dirigir-se, de forma prioritària, cap a les necessitats i les urgències socials (cada vegada més importants) de tota la ciutadania i no d’una part. Barcelona ha de ser molt més que una marca.

      Pel que fa al “blat”, no crec que estigui al sac, ni molt menys, lligat. En tot cas, es lligarà amb el sentit del nostre vot. El que sí dic és que hi ha una possibilitat molt tangible i plausible de “fer girar la truita” i modificar les majories polítiques, el model de ciutat i el sentit de les polítiques municipals. En un possible espai entre Barcelona en Comú, ERC i CUP, em sembla molt factible ( i, fins i tot, natural) trobar prou complicitats polítiques i socials per que això sigui possible.

      M’agraden els que lluiten contra corrent i son capaços de anar des de la indignació fins a la proposta i, en aquesta línea, em sento molt identificat, tant amb el projecte de Barcelona en Comú, com amb la seva cap de llista.

      Per cert, molt suggeridor, el vídeo de Paco Ibáñez que has compartit. Si ho penses bé, més enllà del tema de la prudència, el conte és molt aplicable avui en dia, amb l'excepció que la innocent lletera s’ha transformat en un altre criatura anomenada mercat financer especulatiu, bastant menys càndida. Al final, ja no es tracta d'un càntir de llet: són països sencers, drets de ciutadania, regulació laboral, serveis públics... El fons i l'avarícia són exactament els mateixos des que, quan expirava el segle XVIII, escrivís aquesta història Félix María de Samaniego.

      Que trist faula i què gran Paco Ibáñez!

      Salut, República i Indepèndència

      Elimina

Propuesta de argumento para la nueva película de Star Trek sobre la formación de la Flota Estelar "en la línea Kelvin"

En la línea de verdad (no la otra) el sintético Picard, aburrido de su vida en la Academia de la Flota Estelar, decide viajar a través de un...